Abstract: |
En el marc de la polèmica sobre la crítica literària apareguda a l'Avui de l'estiu de 2003, Agustí Colomines critica a "aquells que intenten bastir el debat sobre l'estat actual de la literatura catalana des de l'envestida personal, la petulància o la tafaneria de barberia". Fa servir l'exemple de Leszek Kolakowski per explicar dues menes de crítics: el "sacerdot", que odrena les coses sobre un únic criteri reduccionista i des d'una posició de domini n'esdevé el guardià absolut, i el bufó que se situa fora de la societat i cerca allò que no és evident ni definitiu. La conclusió és que a Catalunya hi sobren "sacerdots", posa l'exemple de Bru de Sala, i hi falta gent "que treballin més per prestigiar la literatura catalana". Finalment planteja una sèrie de preguntes que pretenen fer veure alguns dels problemes que generen l'actual descrèdit de la literatura en català. |