Abstract: |
L'autor recorda l'inici del Teatre Malic, el novembre de 1984, com una iniciativa impulsada per la companyia de marionetes La Fanfarra i que s'equiparà, als anys noranta amb la creació de diverses sales de petit format. Pel que fa a la línia, es repassa l'evolució del teatre de titelles a un d'un públic d'abast més ampli que Rumbau qualifica com "una línia sense línia", és a dir, que presta més atenció als elements de l'art que no pas als valors o corrents culturals del moment. Segons el director del Malic, la voluntat de barrejar gèneres, estils, públic i d'allunyar-se de coherències culturalistes és la que duu els seus integrants a definir el seu teatre amb l'epítet "de butxaca", millor que no pas "alternatiu", que enteraria mées en el joc del màrqueting comercial. |