Abstract: |
Presentació, comentari i transcripció d'una de les poques cartes conservades de Pau Estorch i Siqués, escrita el 1849 i adreçada a Víctor Balaguer, en què l'escriptor olotí demana al seu interlocutor el parer sobre un obra dramàtica que havia escrit: 'Teresa de Avellino'. A la lletra en qüestió, Estorch estableix un paral·lelisme entre la desgràcia de la protagonista de la peça i la fortuna de l'obra. El fet que la carta sigui en castellà obeeix, segons Pep Vila, al costum dels erudits i intel·lectuals de relacionar-se en aquesta llengua ja que, com informa el mateix Vila, la consolidació del català com a llengua de relació no es produeix fins al darrer terç del segle XIX. |