Resum: |
Josep M. Ripoll opina que, en comparació amb l'anterior recull de contes ('L'ensenyador de pisos que odiava els mims'), Empar Moliner ha guanyat en coherència lingüística i ha sabut bastir una estructura narrativa complexa. Ha perdut, però, l'espontaneïtat i la "mala idea" i ha creat situacions i personatges massa forçats. L'autor conclou dient 'Feli, esthéticiene' és, doncs, una novel·la divertida a estones -en algun moment, val a dir-ho, molt divertida-, però que ens fa desitjar que la caricaturista sovint ferotge que és Empar Moliner torni a la narrativa breu, ara que ja ha demostrat que sap construir una novel·la. ". |