@article{traces.uab.cat:36242,
author = {Balaguer, Josep M.},
title = {Joan Teixidor. Representant del "Grup universitari". Poesia i
crítica (1931-1951) / Josep M. Balaguer Sancho},
year = {1993},
abstract = {La tesi s'obre amb una introducció en què es reflexiona sobre
el concepte teòric de generació i, més concretament, sobre la
Generació del 36 i el que la història de la literatura n'ha dit
veient-los com a grup aglutinat per la Guerra civil espanyola i
les seves conseqüències i liquidador del Noucentisme. La
conclusió és que parlar de Generació del 36 és més aviat
distorsionador de la realitat, tot i que als anys 30 sí que va
existir un nucli d'escriptors que se senten identificats per
l'amistat i que s'acabarà coneixent com el 'grup universitari'.
La segona part d'aquesta tesi se centra en l'anàlisi de la
configuració del grup i l'anàlisi de les seves activitats i
ideologia, individuals i col·lectives. Així, s'estudia el
procés d'inserció del grup en el marc literari català dels
anys 30 des del seu primer nucli (a la 'Juventus' de les
Congregacions Marianes), del qual se n'estudien, bàsicament, els
interessos literaris. La conclusió d'aquesta anàlisi és que
considerar el grup com a bloc és una conseqüència de tenir en
compte el seu origen i el seu futur, però això no vol dir que
comparteixin un programa comú. Per demostrar-ho, Balaguer
analitza els orígens literaris de Riquer, Vinyoli, Agustí i
Lamarca (pel que fa al paper d'Espriu els anys 20-30, hi ha
referències constants a tota la tesi i ha estat analitzat a fons
en la introducció). A continuació, la tesi se centra en l'any
1932 en què es produí la configuració del 'grup universitari'
i es publicaren les primeres obres dels seus membres, fets que,
com que es produiren en les mateixes dates, van fer que la
crítica els veiés com una generació.},
abstract = {Però també fou en aquesta època quan es produí l'ampliació
de contactes i aquests joves universitaris entraren en contacte
amb joves no universitaris més grans que ells i amb joves
pintors. S'arriba així a l'anàlisi del panorama cultural en
què participen aquests joves el 1933, any decisiu pel grup
universitari i, especialment, per Teixidor ja que durant aquest
any se situa en aquelles activitats i llocs en què es mantindrà
fins l'esclat de la guerra civil. Així, es repassen les
plataformes en què actuen aquests joves, la polèmica que
provocà el Centenari de la Renaixença i altres activitats
literàries. Finalment, s'analitza una primera fase de la
crítica de Teixidor duta a terme durant aquest any: la crítica
teatral. Aquest darrer punt enllaça ja amb la tercera i última
part de la tesi, la més extensa, dedicada a fer una profunda
anàlisi de la crítica de Teixidor des de finals de 1933 fins a
la guerra, una crítica marcada pel procés de recerca d'una
poètica i per la revisió de la tradició. Finalment,
s'analitzen alguns aspectes de la crítica de Teixidor en la
postguerra.},
url = {https://traces.uab.cat/record/36242},
}