Abstract: |
Davant el retrocés en l'ús del català en un món globalitzat i regit per les lleis de mercat, l'autora apunta que seria desitjable posar èmfasi en les experiències significatives, i posa com a exemple la cartellera teatral comercial catalana, especialment els musicals que ara es poden veure a Barcelona, que són tots en castellà. L'autora afirma: "El missatge per al públic és clar, el català no serveix per a les grans produccions musicals. I és una realitat: no serveix si no hi ha ajuda institucional. Aquest és un exemple local de la relació entre llengua i rendibilitat econòmica en què potser caldria incidir. Convindrem que no s'haurien de concedir ajuts a espectacles comercials d'èxit, però si part de la seva rendibilitat depèn de la tria de l'idioma, potser tocaria parlar-ne. Per amortitzar produccions de 2,5 milions d'euros com el 'Cantando bajo la lluvia', cal fer-ne una versió en castellà, d'acord. Però, tal com s'ha fet en força ocasions, se'n podria fer també una de catalana". |