@article{traces.uab.cat:111433,
      author = {Solanilla i Roselló, Anna},
       title = {Revisió de la pedagogia en la formació d'escenògrafs al segle
               XXI / Anna Solanilla i Roselló},
     journal = {Estudis Escènics},
        year = {2015},
      number = {41-42},
       pages = {167--176},
        note = {Aquest text fou llegit en el marc del Congrés de la IFTR/FIRT
               celebrat a l'Institut del Teatre l'any 2013},
    abstract = {De l'abstract de l'article: "El títol d'aquest treball
               encapçala una reflexió analítica i comparativa sobre quina
               hauria de ser la formació de l'escenògraf avui. Revisa el model
               pedagògic que actualment s'està desenvolupant a l'Escola
               Superior d'Art Dramàtic (ESAD) de l'Institut del Teatre de
               Barcelona i d'altres centres formatius d'escenografia a partir de
               contraposar el concepte escenogràfic tradicional, de comprensió
               constructiva i interpretativa, a un d'estètica performativa i
               postmodern. La tesi defensa que actualment les metodologies i els
               coneixements que estem utilitzant en la majoria de centres de
               formació en escenografia estan en decalatge amb la concepció de
               l'escena contemporània. Habitualment, les metodologies que
               s'apliquen en la formació de l'escenògraf encara es fonamenten
               massa en estratègies de disseny que bàsicament tenen en compte
               el sentit geomètric i interpretatiu de l'escenografia. Es tracta
               d'una concepció d'origen modern. Aquest fet implica que, entre
               altres coses, en la formació es deixin de banda conceptes
               d'espacialitat no interpretatives i restin marginals concepcions
               performatives com l'atmosfera. Al mateix temps, l'actual
               escenògraf en formació, poc en contacte amb les tècniques de
               comunicació que proporcionen els mitjans de comunicació de
               masses o l'art digital, perd la possibilitat d'enriquir la seva
               narrativitat mitjançant estratègies que ja fa molt de temps que
               han estat validades per l'escena i l'art contemporani. L'article
               vol establir els fonaments conceptuals i metodològics que ajudin
               a actualitzar el model pedagògic en la formació dels
               escenògrafs del segle XXI"},
         url = {https://traces.uab.cat/record/111433},
}