«El dia que mori George Steiner (1929; Jahvè l'estalviï encara uns quants anys més!), els autors de les necrologies i laudatios que són del cas no sabran exactament on situar-lo: el més comú serà que parlin del seu poliglotisme, de la seva actitud davant l'Holocaust, de la seva brillant carrera acadèmica, no exempta d'entrebancs, i de la seva gran saviesa, vessada en la quantitat de llibres i d'articles que ha escrit al llarg de la seva vida, fins ara generosa.

I és que Steiner és, parlant una mica a l'engròs —cosa que a ell no li molestaria—, un teòric del llenguatge, un hel·lenista mancat d'institutio, un estudiós de molt diverses literatures, un professor amatent, un practicant de la literatura comparada, un home essencialment religiós, un amic de la història de les idees, un estudiós d'antigalles, un observador de la història de la cultura, un pelegrí apassionat, un grafòman, un bon coneixedor de les ciències exactes i físiques, un melòman que quasi arriba a musicòleg, un devot de Shakespeare, i unes quantes coses més.»

Jordi Llovet, El talmudista laic, El País. Quadern, núm. 1749 (6 desembre 2018), p.7.