Compositor i director musical, i fill predilecte de Vinaròs, va exercir altres disciplines artístiques com la fotografia i el cinema, la literatura i l’escultura. Santos ha estat l’encarregat al llarg de la seva carrera de donar forma als espectacles més avantguardistes i especials, com el ‘Concert Irregular’ de Joan Brossa, per commemorar el 75è aniversari del naixement de Joan Miró, o la composició i direcció de les fanfàrries de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona del 92. També va composar Fanfarria per a 2001 músics en la inauguració de la Biennal de les Arts de València.

Carlos Santos es va començar a formar al Conservatori del Liceu de Barcelona i es professionalitzar com a pianista als anys seixanta. Amplia els seus estudis de la mà de Jacques Février, Magda Tagliaferro, John Cage i altres compositors d’avantguarda dels Estats Units. A final dels setanta, va ser director, juntament amb Josep Maria Mestres i Quadreny del Grup Instrumental Català.

Des dels anys vuitanta compon i interpreta les seves pròpies obres i se’l vincula amb una concepció propera al happening, on els aspectes visuals, dinàmics i humorístics s’amalgamen amb la música en espectacles heterodoxos i poc convencionals. L’any 2003 va debutar com a director escènic en una producció de l’òpera El barber de Sevilla, de Rossini, per al Festival Castell de Peralada, i va estrenar al TNC El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora en homenatge al mateix compositor. Santos va incorporar-se com a compositor resident al Teatre Lliure. Hi va estrenar el concert per a orquestra Piturrino fa de músic i Chicha Montenegro Gallery. Amb el director Calixto Bieito també va fer una versió de El gran teatro del mundo, de Calderón de la Barca. L’any 2015 va presentar Patetisme il·lustrat, un muntatge de dansa, veu i percussió sobre un text seu, i, el maig de 2017, amb el dramaturg Jordi Oriol van estrenar a la Sala Tallers del TNC Esquerdes Parracs Enderrocs, l’espectacle central de l’epicentre Brossa produït conjuntament amb l’Institut del Teatre, dins del projecte IT Teatre, i amb la col·laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). D’altres muntatges que ha dut a terme han estat: Schubertnacles humits (2012), La pantera imperial (1997, 2010), i Brossalobrossotdebrossat (2008).

El 2011 va rebre el Premi Internacional Terenci Moix a la trajectòria (2011). També ha rebut la Creu de Sant Jordi (1999) i el Miquelet d’Honor de la Societat Coral El Micalet de València (2005). Del 2010 al 2012 va ser membre del Consell Valencià de Cultura.

Font principal: Vilaweb