«Als intel·lectuals els és donat el privilegi, per la seva formació especial, de conèixer la cultura no solament per les seves formes sinó també pel seu contingut real. Són intel·lectuals no solament aquells qui tenen una formació literària i, fins a un cert punt, filosòfica de la cultura, sinó tots aquells qui operen en els objectes, el món concret i exterior, des de la perspectiva de l’abstracció. És, també, intel·lectual tant un metge com un arquitecte o un enginyer o el qui practica qualsevulla de les activitats que exigeixen, per a llur exercici, una preparació en què l'element abstracte predomina per sobre de l'element pràctic».

«Ésser intel·lectual és, doncs, ésser responsable en grau eminent. Responsable no respecte de si mateix, això ja és un condicionant sine qua non de la definició de l'intel·lectual, sinó respecte dels altres homes i, més especialment, dels homes que no pertanyen a aquest estament privilegiat format pels intel·lectuals. Ben entès, estament privilegiat quant a la millor posició i perspectiva respecte al coneixement dels problemes i contingut de tota societat. Ara bé: és ací on els intel·lectuals es divideixen en intel·lectuals pròpiament dits i tecnòlegs de la cultura. L'actitud social dels primers comporta inherent una actitud crítica quant a la cultura i a la ideologia que la tipifica. Una actitud radicalment contestadora, essent més important que el funcionament d'una determinada cultura el fet que aquesta compleixi justament i digna amb tots els homes, sense excepció, que hi viuen i hi desenvolupen la vida llur».

«Els tecnòlegs no es preocupen de la segona dimensió, encara que millor seria dir de la dimensió fonamental, de llur tasca; el que els preocupa és que la societat, o la ideologia per a la qual han estat ocupats —o llogats— funcioni independentment dels homes que hi participen, sense, però, que en cap moment en resulti perjudicat el grup dirigent, excepció feta de quan en el si d'aquest hi ha conflictes entre subgrups que es volen imposar els uns als altres».

«Breument: l’intel·lectual furga en les arrels socio-econòmico-polítiques de tota problemàtica. El tècnic s'acontenta amb l'eficàcia i el rendiment. Si l'un i l'altre no unifiquen els esforços, tota realització és difícil».

Arnau Puig: «Intel·lectuals i tècnics de la cultura». Serra d'Or, núm. 120 (Setembre 1969), p. 26.