El premi Prudenci Bertrana és un certamen per a novel·les escrites en llengua catalana. Creat l’any 1968, forma part dels Premis Literaris de Girona —juntament amb el Miquel de Palol, el Carles Rahola, el Cerverí de Girona, el Ramon Muntaner i el Lletra— i és atorgat per la Fundació Prudenci Bertrana.

Inicialment, el guardó va néixer com a resposta al premi Inmortal Ciudad de Gerona, convocat per l’ajuntament franquista, però s’ha mantingut al llarg de mig segle com un dels certàmens més destacats de les lletres catalanes. La primera novel·la premiada va ser Estat d’excepció, de Manuel de Pedrolo, que va rebre una dotació econòmica de 15.000 pessetes. Tot i que els tràmits els va dur a terme el Centre Artístic, els diners es van reunir gràcies a les aportacions de 65 persones i 10 entitats. La primera cerimònia del premi es va celebrar l'1 de juny de 1968 al Teatre Municipal de Girona.

En l’actualitat, el premi es concedeix durant el mes de setembre i té una dotació de 30.000 euros. L’obra guanyadora es publica al novembre sota el segell de Columna Edicions. Les vendes oscil·len entre els 5.000 i 10.000 exemplars. (Extret principalment de Viquipèdia i Grup 62)

CERQUES A LES OBRES PREMIADES

1968: Manuel de Pedrolo per Estat d'excepció | 1969: Avel·lí Artís-Gener per Prohibida l'evasió | 1970: Vicenç Riera Llorca per Amb permís de l'enterramorts | 1971: Terenci Moix per Siro o la increada consciència de la raça | 1972: Oriol Pi de Cabanyes per Oferiu flors als rebels que fracassaren | 1973: Biel Mesquida per L'adolescent de sal | 1974: Declarat desert pel jurat | 1975: Baltasar Porcel per Cavalls cap a la fosca | 1976: Quim Monzó per L'udol del griso al caire de les clavegueres | 1977: Antoni-Lluc Ferrer per Dies d'ira a l'illa | 1978: Lluís Fernández i González per L'anarquista nu | 1979: Declarat desert pel jurat | 1980: Carme Riera per Una primavera per a Domenico Guarini | 1981: Lluís Racionero per Cercamón | 1982: Josep Lluís Seguí per Biografia de J. L. | 1983: Jaume Cabré per Fra Junoy o l'agonia dels sons | 1984: Joaquim Soler per Cambra de bany | 1985: Desert | 1986: Ferran Cremades per Hotel Àfrica | 1987: Desert | 1988: Desert | 1989: Jaume Melendres i Joan Abellan per La dona sense atributs | 1990: Josep Lozano per Ofidi | 1991: Maria Antònia Oliver per Joana E. | 1992: Jaume Cabré per Senyoria | 1993: Sergi Pàmies per L'instint | 1994: Ramon Solsona per Les hores detingudes | 1995: Maria Mercè Marçal per La passió segons Renée Vivien | 1996: Antoni Marí per El camí de Vincennes | 1997: Baltasar Porcel per Ulisses a alta mar | 1998: Imma Monsó per Com unes vacances | 1999: Martí Domínguez per El secret de Goethe | 2000: Lluís-Anton Baulenas per La felicitat | 2001: Vicenç Villatoro per La ciutat del fum | 2002: Jordi Arbonès per Matèria fràgil | 2003: Julià de Jòdar per L'home que va estimar Natàlia Vidal | 2004: Desert | 2005: Maria Barbal per País íntim | 2006: Alfred Bosch per Inquisitio | 2007: Desert | 2008: Sílvia Soler per Petons de diumenge | 2009: Màrius Carol per L'home dels pijames de seda | 2010: Agnès Rotger i Nadia Ghulam per El secret del meu turbant | 2011: David Cirici per I el món gira | 2012: Patrícia Gabancho per La néta d'Adam | 2013: Iolanda Batallé per Faré tot el que tu vulguis | 2014: Antoni Pladevall per El dia que vaig fer vuit anys | 2015: Albert Villaró per La bíblia andorrana | 2016: Xevi Sala Puig per I ens vam menjar el món | 2017: David Nel·lo, per Melissa & Nicole

TRACES (Juliol 2018)