Foto: Ara.cat

«Joan Perucho és un home honorable i digne i té la carrera judicial, per tant no pot mentir i tot el que afirma és veritat. Sí, les seves llars són visitades per éssers estranys i, en carn i ossos, per personatgesque fa temps que han mort i hi pul·lulen fantasmes, I és que la casa de Perucho és la casa d'un escriptor que viu "literàriament" i que ha sabut crear mons de meravella i d'irrealitat que s'han emparat d'ell, de la seva família, de les seves cases i dels seus amics, entre els quals amb orgull em compto, i dels seus innombrables lectors».

Martí de Riquer, «Perucho entre la fantasia i la realitat». En: El món de Joan Perucho. L'art de tancar els ulls. A cura de Julià Guillamon. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Lunwerg Editores, 1998, p. 21.

«Però què representava el fantàstic? A mi em sembla que representava –i representa encara– la pura i simple reivindicació de la poesia i el meravellós davant la racionalitat excessiva de la vida, que és el que representa en el fons tota la literatura fantàstica. A mi em sembla que l'element fantàstic és allò que fa sortir l'home del que és habitual, quotidià i antifantàstic. La circumstància que acompanya els éssers humans els resulta, a vegades, en tant que lectors, enutjosa pel fet de recordar en tot moment llurs condicions i llurs límits. L'home s'escapa, per mitjà de la lectura, d'aquests límits que l'enfroten a ell mateix. […] Per això, en el fons, tota literatura és escapista. A mi, en particular, em sedueixen les coses fantàstiques per allò que tenen de meravellosa irracionalitat, perquè creen un món que vulnera irònicament l'ordre al qual estem acostumats, regit per normes i lleis misterioses, és a dir, poètiques»

Joan Perucho, Els jardins de la malenconia. Memòries. Barcelona: Edicions 62, 1992, p. 88-89.

→ Joan Perucho. Cerca guiada a TRACES