Quants llibres ha publicat?
Em sembla que són 50 o 51.

En té algun de preferit?
Potser el meu preferit és el Sagarra vist pels seus íntims, perquè marca una entrada decidida en aquest món, que és l'escriptura diferent del periodista, és un punt d'inflexió. El primer, però, va ser una guia de Salamanca per a Planeta, un encàrrec, i el segon va ser un recull d'articles de La Vanguardia, sobre els anys difícils d'alguns artistes. El que m'interessa dels llibres és que la manera de concebre el tractament del tema és molt diferent de quan escrius un article, encara que sigui llarg. És una altra dimensió, una altra escala. De vegades toco els mateixos temes, però de manera diferent.

Però vostè havia estudiat dret
L'única vocació que jo tenia era guillar, fotre el camp, fugir de la ciutat que odiava i de la dictadura. Llavors vaig estudiar dret, i tenia tan poca vocació que vaig fer quart i cinquè en un curs per acabar abans i marxar entrant a la carrera diplomàtica, però finalment ho vaig deixar córrer. Com que el que m'agradava més de tot era llegir vaig pensar ficar-me al món dels llibres, tot i que jo no sabia escriure, i a col·legi em suspenien de redacció. Vaig treballar a editorials importants, la primera Lluís de Caralt, que el 1960 era l'editorial en castellà més important. Més tard vaig anar a Destino, on a més tenien la revista, i tímidament vaig començar a treure-hi el nas amb una secció que era una trampa: El qüestionari Proust. Vaig pensar que hauria d'escriure poc i podria conèixer tota aquella gent que admirava. Més tard vaig fer algun reportatge, algunes pàgines de crítica de llibres, i de mica en mica... D'allà vaig passar a col·laborar a El Correo Catalán i llavors La Vanguardia i em van oferir d'anar de corresponsal a París, i vaig dir que sí. Al final no vaig anar mai de corresponsal però vaig estar 22 anys a la secció d'estranger, que era la secció en què no hi havia censura, que et permetia viatjar, que quan viatjaves podies comprar llibres que aquí estaven prohibits, conèixer com funcionaven les democràcies, parlar amb gent de partits polítics... Respirar.

Francesc Bombí-Vilaseca, "Segurament, venent corbates hauria fet més quartos, però hauria estat un desgraciat". Avui Cultura. Barcelona (24 de juny, 2004), p. 10