“Per què sóc escriptor? Per què escric? Únicament per donar resposta una «resposta» a la meva societat, per «contestar-la»? De segur que no. Però també per això. Em trobo en una societat que no m'agrada, que m’emprenya, que en molts aspectes és inhumana, o no m'hi sento ben integrat. Podries dir que és culpa meva, això. Però resulta que objectivament és terriblement imperfecta, i això justifica de sobres que hom no la pugui aprovar. Jo, com a novel·lista, sento la necessitat de denunciar-la i de recrear-la, i, per això, la reflecteixo. La seva manera de ser constitueix un estímul que m'empeny a donar una resposta. Una resposta determinada; si fos una altra, la resposta també ho seria… Tots els escriptors donen la seva, encara que no s'ho proposin. Però, al meu entendre, no ha de servir per a reforçar els conformismes, sinó que ha de tenir un caràcter revulsiu… Això no es pot aconseguir tan eficaçment quan, com entre nosaltres, hi ha tota una sèrie de controls que sovint t'escapcen el text. Cada element que te'n treuen disminueix el possible impacte de l'obra. Fins i tot si es tracta de coses que poden semblar secundàries, per exemple una escena de tipus eròtic. A través d'aquesta escena es pot expressar una manera de ser dels personatges, de la seva actitud davant la moral «convinguda» del moment.

- Creus que la teva obra és perillosa?

- Pot ser perillosa, i aquesta és la meva intenció, que ho sigui, en el context d'una societat inhibida i fonamentalment amoral, si no immoral del tot, que en definitiva és el que penso jo. Però, per desgràcia, aquesta societat té molts recursos i ho va digerint tot, o gairebé tot, sense immutar-se gaire. En el fons, jo sóc un aspirant a utopies…

Manuel de Pedrolo

Extret de: Jordi Coca, Pedrolo, perillós? (Barcelona: La Magrana, 1991, p. 96)

Cerca guiada sobre Manuel de Pedrolo a TRACES

Estudis sobre Manuel de Pedrolo. Bibliografia