Escriptor, filòleg i sacerdot. Llicenciat en filologia romànica a la Universitat de Nova York, va escriure una vintena de llibres de narrativa i assaig lingüístic. També va ser un destacat traductor de l'anglès al català, sobretot de l'obra d'Edgar Allison Peers. Va col·laborar en revistes com Serra d'Or, Llengua Nacional, Nova Tàrrega i El Pregoner d'Urgell.

La seva trajectòria com a escriptor va començar amb la novel·la La pell de la iguana (1974), i va continuar amb obres com El clam de l'asfalt (1976), Mirall d'anatema (1982), La petja incerta (1986), Lo cop de falç (1987), Lo crit del guacamai (1988), Cròniques de l'aborigen crònic (1995), El sol de la darrera selva (1998) i L'ombra del còndor (1998). Va publicar els assajos On va el català? (1995) i Netegem i enriquim la llengua catalana (1999).

Extret de: Lluís Simon, "Pere Ortís i Escuer, el capellà que va descobrir la literatura com a missioner" (El Punt Avui, 1 novembre 2024, p. 25)