Una dècada després de publicar La utilitat de l'inútil, ¿les humanitats continuen igual d'amenaçades?

El món digital és un perill enorme per a les humanitats. Està en marxa un procés paradoxal. És molt positiu, per exemple, que es puguin digitalitzar manuscrits antics perquè, d'aquesta manera, es posen a l'abast milers de textos als estudiosos. El problema és que, en paral·lel a aquesta feina, a la universitat es deixa d'ensenyar llengües com el llatí, el grec i el sànscrit i es marginen la paleografia o la filologia. Tot aquest patrimoni digitalitzat no servirà de res, d'aquí uns anys, perquè no el podrà llegir ni estudiar ningú.

N'hi ha que pensen que oferir més recursos tecnològics als alumnes equival a un ensenyament millor

No és així. A Itàlia s'invertiran quatre bilions dels fons europeus que han d'arribar en la digitalització dels centres educatius. Si això no va acompanyat de professors ben preparats que sàpiguen com fer servir aquests recursos, no servirà de res. Els bons professors et poden canviar la vida: una freda pantalla, no. I això s'ha vist amb les classes virtuals durant la pandèmia. Quan no es podia anar a classe s'havien de fer així per força, però aquest model no ha tingut gaires bons resultats. La virtualitat no crea una empatia autèntica entre professors i estudiants. La cultura i el coneixement es comparteixen en una comunitat viva i presencial.

Extret de: Jordi Nopca, Nuccio Ordine: "Els bons professors et poden canviar la vida: una freda pantalla, no" (Ara. Ara llegim, 8 octubre 2022, p. 40-41)