Sociòleg. Fou professor de sociologia de les universitats de València i Alacant. Va treballar com a expert a la Diputació de València i a la Generalitat Valenciana, on va ser cap del Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics. Els seus estudis se centren en l'anàlisi psicosocial -o sociologia del coneixement- aplicada al conflicte lingüístic.

"Des de molt prompte, la sociolingüística catalana va instal·lar-se en discussions sobre «conceptes» o tipologies, amb noves descobertes terminològiques (la «normativització», la «minorització», les classes i tipologies sense fi de bilinguisme» o què és i què no és una «diglòssia» i no una altra). En la mesura que aquestes discussions, que ompliren quantitat de literatura, no comprometen cap teorització empírica ni una operativització dels conceptes utilitzats, es tracta d'un inútil exercici escolàstic. No sembla tan segur que ens ajuden a avançar gaire en el coneixement de la vida social. Una bona part dels «conceptes sociolingüístics» no són «sociolingüístics» en absolut. Reparem en els préstecs, les apropiacions actives o indegudes de conceptes clàssics de la sociologia i la psicologia social: conflicte social, usos socials, normes d'ús, comunitat, control, ideologies, prejudicis o planificació. Si busquem una anàlisi real de la llengua en la vida social, comprovem una evident desconnexió entre els conceptes i les construccions de les quals han sorgit o una flagrant deficiència en el tipus de bibliografia correntment utilitzada. En definitiva, no sabem si ens convindrà acceptar un sistema de convencions terminològiques mentre no se'ns diga alguna cosa més interessant sobre els fets socials enllà de quina és la definició de «fets socials»".

Tota l'entrevista a: Toni Molla, "El nacionalisme espanyol no sols s'ha mantingut indemne, sinó que s'ha radicalitzat. Entrevista a Rafael-Lluís Ninyoles", L'Espill, núm. 47 (Tardor 2014), p. 141-158