Pere Morey va ser un escriptor especialitzat en narrativa infantil i juvenil. Va escriure rondalles, novel·la negra i, sobretot, històrica, amb títols com Pedres que suren (1984), Mai no moriràs, Gilgamesh! (1992), El llaüt de vela negra (1993), Allò que conta el vent del desert (1994) o La metgessa càtara (2002). També ha escrit teatre, com el mimodrama Sa Madona de Sagran, estrenat al Teatre Principal, i adaptacions de rondalles per a escoles.

Entre els guardons que va rebre, destaquen el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (1983) per Pedres que suren, obra que també va obtenir el premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya-obra de creació per a lectura d'infants (1984); el premi Joanot Martorell (1984) per La ciàtica de mossèn Blai; el premi Baltasar Porcel de narrativa d'Andratx (1992) per La simfonia dels adéus i el premi Guillem Cifre de Colonya (1993) per Allò que conta el vent del desert, entre d'altres.