Has publicat diversos llibres de poesia. Per què has conreat aquest gènere des de fa molts anys? Què és el que vols transmetre a través de les teves poesies?

«Com dèiem abans, els darrers anys de la meva carrera vaig formar part d'un grup de poetes a la universitat. Llavors potser ja feia cinc o sis anys que escrivia poesia i que m'interessava pels poetes de la nostra història literària (...) Per què em va atreure la poesia? No ho sé. Però tinc ben viva la imatge de les lectures i de les recitacions que en feia a casa (en català, és clar) des de ben petit. Una altra cosa és posar-se a escriure'n. Un pot dir: «Jo he escrit un poema d'amor.» Bé, el que un ha escrit és una deixada anar sobre un sentiment, però escriure un poema és una cosa més difícil del que sembla. A mi, ser llatinista m'ha servit per a saber què era la poesia»

És una frase molt encertada. Això és un destacat.

«Ja ho pots ben destacar. Tu, quan vols fer una cosa, has de tenir referents, no? Perquè si no aquella cosa no s'aguanta. La poesia és una art que neix a Grècia. Això no vol pas dir que abans no se n'hagués escrita en altres civilitzacions. Els grecs estableixen les regles del joc de la poesia i llavors tot això passa a Roma. I d'aquí a totes les literatures posteriors.»

També has fet estudis literaris, biografies, traduccions i fins i tot una novel·la. Quin dels gèneres literaris t'agrada més conrear?

«És que per damunt de tot hi ha una cosa que és l'escriptura. És a dir, en definitiva, pot ser poètic qualsevol tipus d'escrit. O sigui, hi pot haver assaigs que siguin d'una gran qualitat poètica, i hi pot haver traduccions que tinguin una gran qualitat poètica. No perquè l'original sigui poètic, sinó perquè quan fas la traducció la fas a consciència, per dir-ho així. La fas amb uns coneixements literaris. En tota la història de la literatura catalana, només hi ha hagut una persona que escrivís una retòrica, que va ser Ramon Llull. Que la va escriure en català; tot i que l'original no es coneix, es conserva la traducció llatina, que segurament va fer ell mateix. Però en tota la història de la literatura catalana l'única retòrica que hi ha hagut és la de Ramon Llull. Doncs bé, ara n'hi ha dues: la de Ramon Llull i la meva, que vaig publicar l'any 2000. Es tracta de L'art de la paraula. És l'únic tractat de retòrica i poètica complet que s'ha publicat mai en català. El que jo he fet en aquesta retòrica és una recreació, perquè és una traducció i una adaptació d'un llibre que ja existia.»

Extret de: Jordi Manent i Tomàs, "Jaume Medina, llatinista i catalanista: un filòleg en estat pur" (Llengua Nacional, núm. 112, 2020)