JOHN LE CARRÉ (1931-2020)

«Els escriptors com John le Carré, que han gaudit d'un èxit comercial estratosfèric, que han estat profusament adaptats al cinema i la televisió i que han estat llegits amb entusiasme i fidelitat per legions de lectors de successives generacions d'arreu del món, presenten el següent dilema: eren realment uns bons escriptors o simplement van trobar una fórmula que els va permetre connectar amb tota mena de públic i en tot tipus de formats? En el cas concret de Le Carré, no en tinc cap dubte: era un bon escriptor en el sentit més viu, artesanal, entretingut i, també, profund i intel·ligent de la paraula. Vull dir que escrivia amb precisió trepidant i amb gracilitat persuasiva, que sabia construir personatges que fascinaven, desconcertaven i inquietaven tot alhora i que, a més, va saber captar i recrear com ningú les terboleses i els dobles jocs morals, mentals i emocionals d'un món sinistre i apassionant, el món de la Guerra Freda, de l'espionatge i dels agents secrets, de les intrigues geopolítiques. Le Carré és un clàssic de la literatura popular de qualitat.».

Pere Antoni Pons, «“John Le Carré, el nostre amfitrió el espies.». En: Ara, 14 de desembre 202), p. 26

Pseudònim del novel·lista anglès David Moore Cornwell.
Es formà en les universitats de Berna i Oxford, s’especialitzà en literatura alemanya, i fou professor a Eaton. Ingressà com a funcionari en el Foreign Office britànic, destinat a Bonn i Hamburg. Aquesta experiència fou decisiva per a la trama de les seves novel·les, obres mestres de l’espionatge, com The Spy Who Come in From the Cold (1963), i sobretot la sèrie protagonitzada per George Smiley: Tinker, Taylor, Soldier, Spy (1974), The Honourable Schoolboy (1977) i Smiley's People (1979), sèrie desmitificadora del gènere, que mostra el món cruel i tens de la guerra freda.

Font: John Le Carré (GEC)

Darreres entrades:
2024-02-15
10:10
Estimat / estimada / Lozano, Antonio
Sobre quatre volums d'epistolaris que s'acaben de publicar, i un dels quals és el llibre citat.
2024
La Vanguardia. Culturas, Núm. 1121 (13 gener 2024), p. 5 (Llibres. Epistolaris)
   
2024-02-12
01:34
'La gente de Smiley' / Vilanova, Pere
1980
Taula de canvi, Núm. 21 (Maig-Juny 1980), p. 125-127  
2022-01-17
13:53
John le Carré es revisita en la seva novel·la pòstuma / Aranda, Quim
2022
Ara. Ara Llegim, 8 gener 2022, p. 38  
2020-12-28
18:31
El meu John le Carré / Sagarra, Joan de
L'autor homenatja la figura de John Le Carré, un escriptor que admira, i recupera algunes de les crítiques que va escriure sobre la seva obra.
2020
La Vanguardia. Culturas, Núm. 962 (25-26 desembre 2020), p. 7 (Llibres. El mes de Joan de Sagarra)  
2020-12-26
19:31
Cadascú per on l'enfila / Carlin, John
Es recorda la importància de la trajectòria de John Le Carré en el món de la novel·la negra amb motiu de la seva mort.
2020
La Vanguardia, 20 desembre 2020, p. 32 (Opinió. La comèdia humana)  
2020-12-26
18:29
El rei de les insinuacions / Neuman, Lilian
Amb motiu de la mort de l'escriptor britànic de novel·la negra John Le Carré.
2020
La Vanguardia, 15 desembre 2020, p. 41 (Cultura)  
2020-12-21
21:16
La llarga relació catalana del tòtem de les novel·les d'espies / Aliaga, Xavier
Amb motiu de la seva mort, es recorda la figura de l'escriptor anglès John Moore Cornwell, el qual passarà a la història de la literatura amb el pseudònim de John Le Carré. També es fa referència a la relació que va mantenir, durant més de mig segle, amb el segell català Edicions 62.
2020
El Temps, Núm. 1906 (22 desembre 2020), p. 44-45 (Mirador. La mort de John Le Carré)  
2020-01-02
23:21
Menor, però de mestre / Pons, Pere Antoni
2019
Ara. Ara Llegim, 30 novembre 2019, p. 47 (El llibre de la setmana)  
2018-02-27
17:08
L'espia que esdevingué un escriptor fred / Milian, Àlex
2018
El Temps, Núm. 1756 (6 febrer 2018), p. 56-57 (Perfil)  
2018-02-08
15:03
Va servir de res l'espionatge? / Marne, Marta
2018
El Periódico de Catalunya. Icult. Llibres, 7 febrer 2018, p. 50 (Llibre de la setmana)