visitant ::
identificació
|
|||||||||||||||
Cerca | Ajuda | Departament de Filologia Catalana UAB | Sobre Traces | Català English Español |
Pàgina inicial > Són notícia > Elias Khoury |
«Quan vaig escriure aquest llibre, vaig aprendre moltes coses. Primer vaig haver d'estudiar el siríac, una llengua morta. En submergir-m'hi, vaig descobrir que les relacions entre llengües mortes i idiomes vius són molt complexes: el nostre dialecte libanès és ple de siríac. Això vol dir que el siríac no és una llengua morta. Si vivim en un món ben barrejat, aquest sentiment de ser foraster és un sentiment profund. Això de no acceptar de trobar-se dins una mena de requadre, de recinte identitari, obre la possibilitat que les persones sentin que són a tot arreu. I si som arreu, vol dir que som forasters. Primer descobreixes en la vida de cada dia que, al capdavall, en la mateixa família ets un foraster o un estrany, però no és un sentiment amarg. Segurament les millors relacions entre persones es fan entre estrangers: la condició d'estrangeria obre la fondària de la naturalesa humana. El sentiment de sentir-se adaptat, de formar part d'una família, d'una nació, d'un país, empeny les persones a no descobrir la humanitat profunda. La identitat ve definida no només per la solidaritat d'aquelles persones que comparteixen la mateixa identitat, sinó també per l'odi cap als altres. Si no formes part d'una identitat com aquesta ets un estranger i això et porta a descobrir que tots els estrangers són germans.» Ignasi Aragay, "M'he fet amic d'un violador torturat". Entrevista a Elias Khoury. En: Avui Cultura (3 de desembre del 2009), p. 10-11 |