«Handke busca sempre l'arrel de la realitat en les paraules, en el procés de donar un nom a les coses, de descriure-les i objectivar-les amb precisió absoluta. La seva és una literatura que sacseja el món —i, de pas, el lector— perquè fa un qüestionament profund dels significats convencionals, de la rutina dels sentits establerts. Per ell, tot pot o ha de cobrar sentit en un moment donat, el moment de la descoberta essencial, o "de la sensació verdadera", com va titular una novel·la de 1975. I en aquesta lluita Handke no s'atura per res. Per això, pot ser entès, o malentès, com un agitador o un provocador.»

Extret de: Xavier Dilla, “Una jornada particular”, El País. Quadern, núm. 1576 (5 febrer 2015), p. 4.