Com a activista de la cultura, va impulsar nombroses iniciatives, des de projectes editorials com el segell Daedalus i "La Sínia", una col·lecció de poesia que fundà el 1965 i on publicà els primers llibres —A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966)—, i recentment Ensiola —que duia el seu guiatge literari— fins a enciclopèdics —va col·laborar en l'elaboració de la Gran Enciclopèdia de Mallorca i va dirigir la Gran Enciclopèdia de pintura i escultura de les Balears—, a més d'iniciatives artístiques i de comunicació. Guionista de ràdio i de televisió, crític d'art, galerista ocasional i comissari de nombroses exposicions, part de la seva activitat periodística es va recollir a Galeria d'ombres (1983) i a L'art i la vasa, amb els escrits que reflecteixen la passió que sentia per l'art. Precisament, pels seus coneixements artístics, era acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, de Palma.
Els seus mèrits literaris i de compromís cultural el varen fer guanyador del darrer premi ARA Balears-Toni Catany de Cultura, perquè, com va justificar el jurat, “la cultura que s'ha fet a Mallorca durant el darrer mig segle és difícil d'entendre sense ell”. Guillem Frontera havia obtingut reconeixement des de molt jove: el seu debut amb Els carnissers (1968) li va donar el premi Ciutat de Palma de novel·la Gabriel Maura (a només 23 anys), que es va publicar amb pròleg de Llorenç Villalonga. Després vindrien Cada dia que calles (premi Ciutat de Manacor de novel·la, 1969) i La mort i la pluja (2008), títol amb el qual va obtenir el premi Mercè Rodoreda el 2007 i el premi de la Crítica Serra d'Or. També el 2007 va rebre el Premi 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear.
Cristina Ros, «Mor Guillem Frontera, un dels grans de la literatura catalana». Ara Balears, 10 de desembre de 2024
visitante ::
identificación
