«Sempre he desconfiat dels editors que publiquen segons els seus gustos, potser perquè els gustos de la majoria d'editors són irrellevants i no tenen gaire interès més enllà del seu cercle familiar. Els editors no han de publicar res que creguin que és dolent, però el seu objectiu ha de ser donar a conèixer allò que té qualitat, o que és una aportació nova, o que pot contribuir a estimular el sentit crític o el gust per la lectura dels seus contemporanis. Com es fa, aquesta feina? Llegint, informant-se, parlant amb les persones expertes. Amb el temps, i amb l'experiència, i a partir dels errors, l'editor aprèn a triar. És un ofici com qualsevol altre, però és un ofici plaent perquè consisteix a llegir i fer llegir, que és una de les ocupacions més divertides i instructives que existeixen.
De tant en tant, la feina d'un editor agafa sentit amb la publicació d'autors com Miquel Bauçà, Josep Palàcios, Josep M. Fonalleras o Biel Mesquida, en el camp de la narrativa, o, en el camp de la poesia, de Narcís Comadira, Segimon Serrallonga, Miquel Martí i Pol, Albert Roig, Andreu Vidal, Perejaume o Jordi Cornudella. També és encoratjador comprovar que, als 25 anys de la seva mort, Vinyoli és potser el poeta català contemporani més valorat per les joves generacions, i que Tàpies, que va publicar el seu primer llibre l'any 1970, comença a ser ara reconegut també pels seus escrits».
Josep M. Muñoz, Xavier Folch: Entre l'edició i la política (L'entrevista). L'Avenç, Núm. 361 (Octubre 2010), p. 19-28
visitante ::
identificación
