Com conviu entre la seva doble tasca de novel·lista i de crític?

El meu estimat Roland Barthes va morir amb l’angoixa d’haver escrit només textos crítics, però el seu treball era totalment creatiu. La meva posició és platònica. Els poetesmenteixen i els intèrprets en la realitat són els filòsofs. Una vegada vaig patir el mal del colze del tennista. El màxim expert mundial del tema vivia a Sydney. Em va dir que per guarir-me calien cinc operacions. Això vol dir que cap no era la bona. Em va acabar receptant una aspirina. Idò bé, jo escric novel·les amb cinc aspiracions diverses però cap no és la bona. Potser la correcta és perquè ho vull fer. No he escrit una novel·la com una forma alternativa de veritat. Un assaig sempre intenta demostrar alguna cosa, mentre que en un text narratiu seria gravíssim voler fer-ho. És una contradicció, però la vida és així. No s’ha de discutir amb el lector excepte si aquest diu que has escrit una cosa que no has dit. No es polemitza amb el lector. A ell li correspon arribar a les seves pròpies conclusions.

Font: "No s'ha de polemitzar amb el lector". Publicat a: Diari de Balears. L'Espira, núm. 485, 26 de desembre 2010, p. 31