Poeta, dramaturg, assagista, metge i polític. Estudià Medicina i Filolofia i Lletres. La seva obra poètica, recollida a Autoretrat (1986), s'inscriu dins l'anomenada literatura compromesa, de clara voluntat patriòtica i reindicativa. El manifest Cap a un nou, real i necessari moviment poètic (1971) i el llibre La poesia, un combat per Catalunya (1979) expliciten el seu ideari estètic i intel·lectual. Com a activista i promotor cultural, fundà i dirigí de la revista Poemes (1963-1964) i creà la col·lecció de poesia "Les Hores Extres". Participà en la creació del premi Amadeu Oller de poesia inèdita i en l'organització del Primer Festival de Poesia Catalana al Gran Price de Barcelona l'abril de 1970. Promogué les "Barbolles Poètiques", unes vetllades literàries celebrades a casa seva entre el 1959 i el 1962 i que més endavant formaran part de l'Arxiu Sonor de Poesia, una sèrie d'enregistraments sonors de poetes catalans creada pel mateix Colomines. També fou col·laborador, entre d'altres, de Serra d'Or, Xaloc i l'Avui

En el terreny polític, fou militant i secretari del Front Nacional de Catalunya, fundà el Partit Popular de Catalunya (PPC) i, després d'una breu etapa en el PSC, el 1977 ingressà al CDC. Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya (1980-1992) i hi exercí la presidència de la Comissió de Cultura. El 1998 rebé la Creu de Sant Jordi.