Foto: Ariadna Arnés. Catorze.cat

M'interessaria saber per què l'Àngel Casas fa novel·la

«Perquè m'agrada inventar-me històries. Hauria disfrutat sent guionista de Dallas. Volia ser periodista des dels cinc anys, però d'adolescent em vaig plantejar anar a Madrid a estudiar cinema, el que passa és que a casa no arribaven els diners per fer això. Havia tingut un grup de teatre independent. Primer vam muntar una cosa del Foix, que no entenia ningú, però que era del Foix, i després vam intentar estrenar una obra de teatre meva que la censura es va carregar perquè no la va entendre, no perquè fos especialment subversiva. Als anys seixanta jo era publicista i tenia molta relació amb el món editorial i amb un dels qui parlava més era amb el Joan Oliver que era molt fan de les coses que fèiem amb aquest grup de teatre. Un dia em va proposar de fer el que en diríem una òpera rock. Ens vam posar a escriure a casa seva, a Gal·la Placídia. Ell volia que jo fes el vers i ell feia la prosa. Era un experiment i vam escriure una cosa, però es va perdre.»

Extret de: Ada Castells, "Àngel Casas: «Passen els anys i acabes sent el que eres quan en tenies vint-i-pocs»" (Catorze.cat)