Llicenciat en filologia catalana i en belles arts per la Universitat de Barcelona, va dedicar-se a la docència com a professor d'institut i ho va compaginar amb la creació literària. A principis dels setanta va participar en el moviment de la Nova Cançó recitant alguns dels seus poemes i enregistrant diversos discos, com Anton Carrera (1971) i Piràmide (1974). Al llarg de la seva vida va escriure fins a una quinzena de llibres de poesia, com Poemes (1970) i Tribu (1973), els seus dos llibres de debut i que tenien una intenció lírica i social, i més endavant, ja amb una clara vocació més rigorosa i analítica Volum inevitable (1975), Les gestes essencials (1979), Nívia (1981), Tremp d'or (1991) i En llista d'espera (1998), amb el qual va guanyar el premi de poesia catalana Cadaqués a Rosa Leveroni. L'any 1991, a més, va ser proclamat pels Jocs Florals de Barcelona mestre en gai saber.
Per altra banda, també s'havia dedicat a la pintura, havia col·laborat amb el pintor Fidel Bofill i havia fet alguna exposició, com la que va fer l'abril de l'any 2022 al temple romà de Vic amb una sèrie d'obres sobre seu últim poemari, Aiguaneix (2020).
Arnau Boix, "Mor Anton Carrera, poeta i filòleg". El Punt Avui (22 desembre 2023, p. 27)
visitant ::
identificació
