MARIA AURÈLIA CAPMANY (1918-1991)
Maria Aurèlia Capmany

Fou escriptora, pedagoga i política. Col·laboradora habitual a la premsa, a la ràdio i a la televisió, va destacar, també, pel seu activisme cultural i polític, per la seva lluita incansable a favor de la llibertat i la igualtat de la dona, àmbit en què va esdevenir pionera a Catalunya i referent per a les generacions posteriors. Va ser presidenta del PEN (1979-1983), regidora de Cultura i Publicacions de l'Ajuntament de Barcelona (1983-1991) i membre de la Diputació de Barcelona (1983-1991).

La carrera literària de Maria Aurèlia Capmany, que abasta tots els gèneres literaris, es va iniciar amb la novel·la Necessitem morir (1952), a la qual seguiren, entre d'altres, Betúlia (1956), El gust de la pols (1963), Un lloc entre els morts (1967), Feliçment, jo sóc una dona (1969), Quim/Quima (1970) o Lo color més blau (1982). L'any 1960 va fundar, amb Ricard Salvat, l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on va impartir classes i va dirigir representacions teatrals. Com a dramaturga, destaquen Vent de garbí i una mica de por (1967), Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970), L'ombra de l'escorpí (1974), entre altres textos. Dins el gènere de l'assaig, Capmany va excel·lir amb obres com La dona a Catalunya: consciència i situació (1966), La joventut és una classe? (1969) o amb l'assaig literari Salvador Espriu (1972). Les seves memòries estan recollides als volums Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989).

Va obtenir diversos premis i reconeixements, com el Premi Joanot Martorell (1948), el Premi Sant Jordi de novel·la (1968), el Premi de la Crítica Serra d'Or de Teatre (1972) i de literatura infantil i juvenil (1982), el Premi del Ministeri d'Afers Estrangers Italià (1979) i la Creu de Sant Jordi (1982).

L'ambició literària i l'experimentació incessant, juntament amb el compromís amb la seva col·lectivitat, esdevenen dues de les constants de Capmany, una dona polifacètica i transgressora que és, sens dubte, una de les escriptores i intel·lectuals catalanes més importants del segle xx.

El Govern de la Generalitat ha aprovat el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany com a commemoració oficial de l'any 2018, coincidint amb el cent cinquantè aniversari del naixement del seu pare, el folklorista Aureli Capmany.

Extret de: Any Maria Aurèlia Capmany

Darreres entrades:
2019-03-21
12:50
Maria Aurèlia Capmany i la traducció / Broch, Àlex ; Godayol i Nogué, M. Pilar ; Arenas, Carme ; Ardolino, Francesco ; Bagur, Òscar ; Silvente, Joan-Francesc ; Biosca, Carles ; Safont, Joan ; Nadal, Marta ; Adell i Pitarch, Joan-Elies ; Secció Llengua i Literatura. Ateneu Barcelonès ; Ateneu Barcelonès
Enregistrament de l'acte "Maria Aurèlia Capmany i la traducció", celebrat a l'Ateneu Barcelonès el 2 d'octubre del 2018, centrat en la recuperació de la traducció inèdita del 'Decameró' que Punctum ha editat a propòsit del centenari de l'escriptora i traductora.
Barcelona : Ateneu Barcelonès, 2018  
2019-03-12
10:17
L'acció política de Maria Aurèlia Capmany / Guixà, Pere
L'estudi sobre el compromís i l'activisme polítics de Maria Aurèlia Capmany se centra especialment en l'anàlisi de l'assaig, el memorialisme i el periodisme de l'escriptora.
2019
Serra d'Or, Núm. 709 (Gener 2019), p. 77-78 (Lectures)
   
2019-02-13
13:34
Els articles de Maria Aurèlia Capmany a "Serra d'Or" / Nadal, Marta
Nadal aporta els trets més significatius de l'obra articulística de Capmany a 'Serra d'Or' (1961-1992), amb un gran pes dels articles sobre teatre compromès (Sartre, Camus) i de crítica literària d'escriptors catalans. [...]
2018
Revista de Catalunya, Núm. 304 (Octubre-novembre-desembre 2018), p. 165-175 (Revista dels llibres)
   
2019-02-05
15:00
Era possible i ho va fer Capmany / Portell, Sebastià
Es ressenya la novel·la 'Quim/Quima', reeditada a propòsit del centenari de Capmany. Portell insisteix en la dependència entre la novel·la i 'Orlando' de Woolf i consigna en dos punts la influència de la britànica en l'obra de Maria Mercè Marçal.
2018
Caràcters. Segona època, Núm. 84 (Estiu 2018), p. 6
   
2019-01-08
18:09
Fer parlar Boccaccio / Todó, Joan
2018
L'Avenç, Núm. 450 (Octubre 2018), p. 69 (Mirador. Llegir escrivint)
   
2019-01-03
13:36
Sharon G. Feldman & Francesc Foguet: 'Els límits del silenci. La censura del teatre català durant el franquisme', 2016 / Fernández Poza, Óscar (Universidad Complutense de Madrid)
2018
Caplletra, Núm. 65 (Tardor 2018), p. 245-249 (Ressenyes)
2 documents
2018-12-24
10:29
Amenaça de sedició / Díaz, Jenn
Sobre el feminisme, a propòsit de l'obra editada per Blanca Llum Vidal.
2018
El Periódico de Catalunya, 4 octubre 2018, p. 13 (Opinió)
   
2018-12-19
11:55
La Capmany, filòsofa / Antich, Xavier
"Maria Aurèlia Capmany ha deixat una obra literàriament sòlida i una vida de compromís cívic. L'Any Capmany n'ha redescobert perfils, també els d'una Capmany a destemps".
2018
El Temps, Núm. 1799 (4 desembre 2018), p. 9 (Opinions)  
2018-12-17
14:33
Maria Aurèlia Capmany i la construció de l'espai central de Catalunya / Pons, Agustí
Sobre la participació de Maria Aurèlia Capmany en la construcció del terreny central de Catalunya i sobre la influència dels plantejaments politicosocials de l'escriptora en la construcció de la Catalunya que just sortia del franquisme.
2018
Revista de Catalunya, Núm. 303 (Juliol-agost-setembre 2018), p. 73-80 (Mirador)
   
2018-12-13
14:30
Panorama de la narrativa catalana / Bagunyà, Borja
Repàs crític de la narrativa catalana més recent. L'autor fa una menció inicial especial a l'aparició de dues revistes de narrativa: 'Branca' i 'Carn de cap'.
2018
Serra d'Or, Núm. 706 (Octubre 2018), p. 75-78 (Lectures)