VEGEU TAMBÉ

Max Cahner i Garcia (Gran Enciclopèdia Catalana)

Max Cahner: Entrevista de Josep M. Espinàs a “Personal i intransferible” (TV3, 1994)

Max Cahner: Entrevista de Ferran Gonzàlez a “Contrapunt” (TVE Catalunya, 1992)

El món de la cultura agraeix l'entrega de Max Cahner en l'homenatge a l'ANC (cugat-cat)

Mor Max Cahner, clau en la reconstrucció de la cultura catalana (ara.cat)

S'ha mort Max Cahner, gran impulsor de la cultura catalana (Vilaweb)

Vicenç Villatoro: Fallece Max Cahner, último 'noucentista' (El País Cataluña)

Mor Max Cahner
(Nació Digital)

Narcís Garolera: Max Cahner, en el record (Núvol)

Jordi Pujol: En memòria de Max Cahner (Parlament de Jordi Pujol en l'acte de concessió de la Medalla d'Or)

Joan Tres: Un altre Max Cahner: professor, i erudit (Tornaveu)

MAX CAHNER (1936-2013)
“He intentat servir Catalunya, el meu país. He fet d'activista cultural i polític, sobretot durant el franquisme. Aquell que fa política ha de saber ocupar un càrrec públic, cosa que en alguns moment no és fàcil. La gent de la meva generació tenia una fortalesa mental important, i la capacitat intel·lectual i efectiva de poder estar al servei del país. Jo, quan vaig entrar en política, era conscient del que feia i tot em va sortir bé perquè ho feia amb passió.”

Xavier Mora, Què pensa Max Cahner. Barcelona : Dèria Editors, 2009, p. 34

Editor, polític i historiador de la literatura, Max Cahner Garcia va néixer a Bad Godesberg (Renània), l'any 1936, però residí a Catalunya des del 1939. Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Filosofia i Lletres, fou professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona (de 1975 a 2006).
Va impulsar la nova època de la revista Serra d'Or (1959), i el 1961 va crear l'editorial Edicions 62, que va dirigir fins el 1969. El 1972 va fundar Curial Edicions Catalanes. Va promoure la Gran Enciclopèdia Catalana, el Congrés de la Cultura Catalana i la campanya "El Català al Carrer". Va ser rector de la Universitat Catalana d'Estiu (1985-1987), director de la nova etapa de la Revista de Catalunya (1986), i membre fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l'IEC. Del 1987 al 1991 fou president del Consell d'Administració, president executiu i editor del diari Avui.
Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de 1980 a 1984, creà i reconstruí les infraestructures necessàries per al desenvolupament d'una cultura normalitzada: l'Arxiu Nacional de Catalunya, la Filmoteca de Catalunya, l'adquisició del teatre Poliorama, el projecte del Teatre Nacional de Catalunya i l'Auditori, el futur Liceu, la Llei de Normalització Lingüística, TV3 i Catalunya Ràdio, el Centre d'Art Santa Mònica, la renovació del sistema de biblioteques i museus, la restauració de monuments i l'ajut genèric als llibres.
Pel que fa als títols publicats, destaquen els dos volums de l'Epistolari del Renaixement (1977) i els quatre volums de l'estudi Literatura de la Revolució i la Contrarevolució (1789-1849), del qual resten dos volums per publicar.
El 1996 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. El novembre de 2013 la Generalitat li lliura la Medalla d'Or a títol pòstum.
Darreres entrades:
2017-01-20
13:17
Posicionaments / Ferré, Xavier
2012
L'Espill. Segona època, Núm. 41 (Tardor 2012), p. 144-147 (Llibres)
2 documents
2016-09-13
11:48
La primera redacció de 'Serra d'Or' / Garcia-Soler, Jordi
L'autor recorda el temps que va estar treballant a la revista Serra d'Or, que encara estava en els seus inicis, i explica algunes curiositats.
2016
La Vanguardia. Culturas, Núm. 738 (13 agost 2016), p. 5 (Quadern d'estiu. Me'n recordo encara)  
2015-07-08
14:21
Max Cahner i Garcia (1936-2013) / Tres, Joan
Sobre el compromís cultural de Max Cahner durant els anys de dictadura franquista i encara a la primeria dels anys vuitanta com a conseller de Cultura de la Generalitat.
2015
Estudis Romànics, Núm. 37 (2015), p. 687-690 (Necrologies)  
2015-06-11
11:00
90 anys / Roig i Rosich, Josep M.
A propòsit dels reptes de futur de la Revista de Catalunya en el seu norantè aniversari.
2014
Revista de Catalunya, Núm. 287 (Juliol-Agost-Setembre 2014), p. 7-10
   
2015-06-09
10:16
Max Cahner: innovació i generositat al servei d'un país / Tres, Joan (Institut Pla i Farreras)
Sobre el compromís cultural de Max Cahner durant els anys de dictadura franquista i encara a la primeria dels anys vuitanta com a conseller de Cultura de la Generalitat.
2015
Llengua & Literatura, Vol. 25 (2015), p. 240-243 (Crònica)  
2015-06-08
10:22
Un altre adéu / Roig i Rosich, Josep M.
L'autor rememora Albert Manent i Max Cahner amb motiu de la mort del primer.
2014
Revista de Catalunya, Núm. 286 (Abril-Maig-Juny 2014), p. 6-8
   
2015-06-08
10:18
Albert Manent, imprescindible / Garcia Codina, Joan
Amb motiu de la mort d'Albert Manent, a qui l'autor recorda juntament amb Max Cahner.
2014
Revista de Catalunya, Núm. 286 (Abril-Maig-Juny 2014), p. 3-5
   
2015-05-06
12:08
Teresa Rovira, ànima de la 'Revista de Catalunya' / Garcia i Sedas, Pilar
Sobre la trajectòria vital de Teresa Rovira. L'article parla d'una banda del seu exili infantil i, de l'altra, en traça la trajectòria professional, posant especial èmfasi en el paper que va desenvolupar en el rellançament de la 'Revista de Catalunya'.
2014
Revista de Catalunya. Número extraordinari, Vol. 2 (2014), p. 7-10 (Homenatge a Teresa Rovira: Pòrtic)
   
2015-03-12
12:00
In memoriam / Roig i Rosich, Josep M.
L'autor rememora la trajectòria professional de Max Cahner, parant especial atenció a la seva relació amb la 'Revista de Catalunya'.
2013
Revista de Catalunya, Núm. 284 (Octubre-Novembre-Desembre 2013), p. 5-8
   
2015-03-10
12:57
Max Cahner i la represa de la 'Revista de Catalunya' / Manent, Albert
Amb motiu de la mort de Max Cahner, l'autor recorda la represa de la 'Revista de Catalunya' als anys 80, fent esment al paper que hi va tenir Cahner. L'article inclou referències als intents de restabliment de la revista durant el franquisme.
2013
Revista de Catalunya, Núm. 284 (Octubre-Novembre-Desembre 2013), p. 3-4