![]() |
|||||||||||||||
![]() |
Cerca | Ajuda | Departament de Filologia Catalana UAB | Sobre Traces | Català English Español |
Pàgina inicial > Max Cahner |
![]() |
“He intentat servir Catalunya, el meu país. He fet d'activista cultural i polític, sobretot durant el franquisme. Aquell que fa política ha de saber ocupar un càrrec públic, cosa que en alguns moment no és fàcil. La gent de la meva generació tenia una fortalesa mental important, i la capacitat intel·lectual i efectiva de poder estar al servei del país. Jo, quan vaig entrar en política, era conscient del que feia i tot em va sortir bé perquè ho feia amb passió.” |
Xavier Mora, Què pensa Max Cahner. Barcelona : Dèria Editors, 2009, p. 34
Editor, polític i historiador de la literatura, Max Cahner Garcia va néixer a Bad Godesberg (Renània), l'any 1936, però residí a Catalunya des del 1939. Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Filosofia i Lletres, fou professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona (de 1975 a 2006). |
|
Va impulsar la nova època de la revista Serra d'Or (1959), i el 1961 va crear l'editorial Edicions 62, que va dirigir fins el 1969. El 1972 va fundar Curial Edicions Catalanes. Va promoure la Gran Enciclopèdia Catalana, el Congrés de la Cultura Catalana i la campanya "El Català al Carrer". Va ser rector de la Universitat Catalana d'Estiu (1985-1987), director de la nova etapa de la Revista de Catalunya (1986), i membre fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l'IEC. Del 1987 al 1991 fou president del Consell d'Administració, president executiu i editor del diari Avui. Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de 1980 a 1984, creà i reconstruí les infraestructures necessàries per al desenvolupament d'una cultura normalitzada: l'Arxiu Nacional de Catalunya, la Filmoteca de Catalunya, l'adquisició del teatre Poliorama, el projecte del Teatre Nacional de Catalunya i l'Auditori, el futur Liceu, la Llei de Normalització Lingüística, TV3 i Catalunya Ràdio, el Centre d'Art Santa Mònica, la renovació del sistema de biblioteques i museus, la restauració de monuments i l'ajut genèric als llibres. Pel que fa als títols publicats, destaquen els dos volums de l'Epistolari del Renaixement (1977) i els quatre volums de l'estudi Literatura de la Revolució i la Contrarevolució (1789-1849), del qual resten dos volums per publicar. El 1996 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. El novembre de 2013 la Generalitat li lliura la Medalla d'Or a títol pòstum. |