Jaume Bofill i Ferro (Barcelona, 1893 — Barcelona, 1968) va ser un assagista, crític literari i poeta que va destacar per una gran riquesa d'idees. El seu pare, per qui sentia una admiració devota, el va posar en contacte amb un ambient cultural poc freqüent en els entorns burgesos de l'època. Bofill i Ferro es va doctorar en Farmàcia i es va llicenciar en Filosofia i Lletres.

L'escriptor va conèixer Josep Carner gràcies al seu cosí segon, Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost). Arran d'aquesta coneixença, va passar a formar part del grup Caligenea, liderat per l'autor d'Els fruits saborosos. També fou deixeble de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge, per a la qual va traduir diversos poetes grecs. Estilista elegant, va concebre la crítica com una activitat purament literària, més intuïtiva que no pas racional. En paraules del seu amic Albert Manent, Bofill i Ferro va gaudir de poca notorietat perquè “el seu tarannà tímid, més aviat indolent, i la descurança amb la pròpia obra” hi van contribuir.

Bofill i Ferro també va ser membre de la Penya de l'Ateneu de Barcelona, un grup intel·lectual de primers del segle xx que es reunia per fer tertúlia. Allà va coincidir amb Guerau de Liost, Josep Maria Junoy, Eugeni d'Ors, Josep Pla, Josep Pous, Francesc Pujols, Carles Riba, Joaquim Ruyra, Josep Maria de Sagarra, Carles Soldevila, Joaquim Ventalló, Pompeu Fabra i altres escriptors. El gener de 1925 va fundar —juntament amb Carles Fages de Climent, Marià Manent, Tomàs Garcés, Rossend Llates i Octavi Saltor— la Revista de Poesia.

El 1948 va prologar l'Obra poètica completa de Guerau de Liost i una dècada més tard, el 1959, va publicar Vint-i-cinc anys de crítica, guardonat amb el Premi Josep Yxart. En aquesta antologia, hi va reunir els articles publicats a La Publicitat, Revista de Catalunya i La Nova Revista entre d'altres.

Jaume Bofill i Ferro va morir el 12 de juliol de 1968 a Barcelona i va ser enterrat, per voluntat pròpia, a Viladrau.

Extret principalment de CIVTAT: ideari d'art i cultura.