«Potser hi vau tenir tractes quan era professor o director al Lluís de Peguera, o a l'IES Bages, o a Castellbell, o a Navarcles... Potser vau ser companys seus al PSUC, o a ERC, o a Comissions, o a USTEC. Potser a Òmnium, o a la Fundació Independència i Progrés. Potser vau ser alumnes seus a la universitat, a la Normal, a la de Manresa, a la UOC. O potser quan estudiàveu primària i secundària o quan us preparàveu l'examen del nivell C, vau fer servir el Jonc, o el Marge, o el Xiulet... o algun dels cent cinquanta llibres que va escriure, com a autor o com a coautor. Potser el vau conèixer quan era editor, a Castellnou, a Jonc, a Angle... Potser us va fer classes de català, semiclandestines, als anys setanta. Potser sou de Callús i hi vau tenir tractes en aquests cinc anys en què va exercir de batlle. Potser vau estudiar amb ell al Seminari de Vic. O potser éreu mestres de Badalona o de Cornellà i us va fer classes de reciclatge. Potser el coneixíeu de quan fou director general d'Innovació Educativa. O potser tan sols el vau veure en un d'aquells vídeos del Primer d'Octubre, quan un guàrdia incivil el va agredir amb una empenta i el va fer caure a terra.»
Extret de: «Joan Badia i Pujol, passió per la llengua, l'ensenyament i el país». En: El clos de les Ànimes, blog de Jordi Pujol i Badia (17 d'abril de 2021)
guest ::
login
