visitante ::
identificación
|
|||||||||||||||
Buscar | Ayuda | Departament de Filologia Catalana UAB | Sobre Traces | Català English Español |
Página principal > Martin Amis |
Foto: MTSlanzi (Editorial Anagrama) | Des de dins és també un repàs de les obsessions d'Amis, que en part coincideixen amb les etapes clau de la història contemporània: els genocidis perpetrats per Hitler i Stalin, la creació i la supervivència de l'estat d'Israel, l'atemptat de les Torres Bessones. Tots aquests fets estan vinculats a experiències personals de l'autor, de manera que en el llibre passa de la política a l'autobiografia, de la geoestratègia als viatges familiars, de les obres als autors (...). Martin Amis mostra una curiositat enciclopèdica i una memòria prodigiosa, si bé sospitem que el que no recorda ho inventa, i fa santament. Els seus interessos i obsessions —la diferència pot ser subtil— abasten Shakespeare i Reagan, Hannah Arendt i Donald Trump, D.H. Lawrence i Herman Melville, Graham Greene i Iris Murdoch, T. S. Eliot i Genguis Kan. I, això no obstant, en cap moment s'hi refereix amb llocs comuns, sinó que els aborda de manera personal i lúcida, defugint tant el viquipedisme com la boutade. Segons Amis, Philip Larkin és autor d'una obra en què la vida és absent. Per contra, ell ha procurat practicar el life-writing, inserir-hi vida, és a dir Eros i Tànatos. L'operació no és fàcil perquè, com diu ell mateix, «la vida és amorfa, no assenyala res ni s'agrupa entorn de res, no té cohesió.» I, amb tot, Des de dins és alhora una gran peça literària, i també metaliterària. No només dedica pàgines memorables al subjuntiu, a la importància del paràgraf i a la repetició de síl·labes en la prosa, sinó que rep el lector com si el convidés a casa («Benvingut! Passa, sisplau.»). Com l'autor, el lector es resisteix a abandonar el llibre, i celebra tots els trucs (postludi, afegitó, addenda, postdata, postpostdata) que li permeten quedar-s'hi unes pàgines més. Finalment, però, el llibre s'acaba. Al cap d'unes setmanes, el lector constata que Hitchens i Phoebe —l'amic de debò i el personatge literari— se li instal·len amb la mateixa força en la memòria. Heus aquí el life-writing. Extret de: Vicenç Pagès Jordà: "Més enllà de la ficció" (L'Avenç. Núm. 489. Abril 2022, p. 66-67) |