|
1.
|
|
|
L'evolució del model lingüístic de Pompeu Fabra (1891-1933)
/
Bellés, Eloi (Universitat de les Illes Balears) ;
Benavent Llinares, Laia (University of Birmingham)
Resum: "Durant l'"etapa de contestació" (Murgades 2018), Pompeu Fabra defensava un model lingüístic basat en el català oriental i, més concretament, en el dialecte barceloní, dialecte que considerava superior tant pel pes demogràfic com per ser un dels més allunyats del castellà (Lamuela & Murgades 1984; Ginebra & Solà 2007). [...]
Abstract: "During the opposition period ("etapa de contestació") (Murgades 2018), Pompeu Fabra defended a linguistic model based on Eastern Catalan, specifically on barcelonian dialect, which was considered higher for demographic and linguistic reasons (Lamuela & Murgades 1984; Ginebra & Solà 2007). [...]
2024 -  10.7203/caplletra.76.28208
Caplletra, Núm. 76 (2024), p. 67-92 (Articles miscel·lània)
|
|
|
2.
|
|
|
Morfologia valorativa i canvi semàntic. El procés de subjectivació del sufix 'et/eta' en català antic
/
Antolí Martínez, Jordi M. (Universitat de València)
Del resum: "El sufix '-et/et'a presenta en català contemporani tres valors: (a) un de menys subjectiu, pel qual modifica l'extensió o la intensitat del significat denotat pel lexema; (b) un de subjectiu, pel qual valora positivament o negativament la base que modifica; i (c) uns valors pragmàtics, de caràcter intersubjectiu, vinculats a l'expressió de la cortesia o l'atenuació. [...]
Abstract: "The suffix '-et/eta' has three values in contemporary Catalan: (a) a less subjective one, by which it modifies the extension or intensity of the meaning denoted by the lexeme; (b) a subjective one, by which it positively or negatively evaluates the lexeme it modifies; and (c) some pragmatic values, with an intersubjective nature, linked to the expression of politeness or attenuation. [...]
2024 - 10.7203/caplletra.76.28213
Caplletra, Núm. 76 (2024), p. 153-190 (Monogràfic: Aportacions a l'estudi de la semàntica diacrònica)
|
|
|
3.
|
|
|
4.
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
|
|
7.
|
|
|
Les nenes també
/
Ortega, Rudolf
Últim paràgraf: "És tan greu que, a partir d'ara, les nenes se sentin incloses només quan lingüísticament són esmentades de manera explícita? Potser no ho és tant. D'una banda es reprodueixen patrons habituals entre els adults, on 'els homes' parla d'homes i 'les dones' parla de dones, i de l'altra és manté viva una intuïció primerenca en l'ús de la llengua, això és, que si es parla de nens no es parla de nenes. [...]
2021
El País. Quadern, Núm. 1867 (3 octubre 2021), p. 6 (Opinió. Brou de llengua)
|
|
|
8.
|
|
|
La gramàtica no pot ser un armari
/
Ortega, Rudolf
A propòsit de la designació de les persones no binàries i el seu tractament gramatical. Últim paràgraf: "La realitat ja ha canviat, però la llengua no permet expressar aquests canvis de cap manera ni hi ha lingüistes disposats a permetre-ho. [...]
2021
El País. Quadern, Núm. 1864 (12 setembre 2021), p. 6 (Brou de llengua)
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
|
Tots, totes, totis...
/
Domingo, Carmen
A propòsit de la incorporació del morfema plural no binari '-is' en el llenguatge inclusiu, incorporació promoguda per Tània Verge, consellera del Departament d'Igualtat i Feminismes.
2021
El País. Cataluña, 26 juliol 2021, p. 2
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.