|
1.
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
|
|
Lluís Sastre (1863-1927): un mestre d'escola gavatx, laic i catalanista al Rosselló
/
Bonet, Lluc (Universitat Paul-Valéry de Montpeller)
Del resum que encapçala l'article: "Natural del Llenguadoc, Lluís (Louis) Pastre fou mestre laic de l'escola pública francesa al Rosselló. Vingut del republicanisme radical, passà al regionalisme i publicà disset opuscles i un centenar de contribucions, essencialment a la 'Revue Catalane' de Perpinyà. [...]
2011-2012
Llengua & Literatura, Núm. 22 (2011-2012), p. 13-38 (Estudis i materials)
Inclou una relació cronològica de les obres de Lluís Pastre esmentades en l'article
|
|
|
4.
|
|
|
Joan Baptista Blazy, difusor i traductor de Verdaguer
/
Camps Casals, Núria
L'article presenta un estudi sobre el traductor i difusor de Verdaguer Joan Baptista Blazy, així com una anàlisi a les seves traduccions. S'exploraran les relacions de Blazy amb altres figures, com el doctor Roura Barrios, que va propiciar la traducció al txec de l'obra verdagueriana, i amb altres representants de la Renaixença. [...]
2010
Anuari Verdaguer, Núm. 18 (2010), p. 81-111
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
|
|
7.
|
Dues cartes poc conegudes de Maragall
/
Maragall, Joan (1860-1911) ;
Manent, Albert (Ed.)
La primera carta, datada el 26 de setembre de 1894, està adreçada a Jaume Collell i inclou un poema de Joan Maragall, l'himne 'Montserrat' que va ser musicat per Manel Giró. La segona carta, del 14 de maig de 1911, va dirigida a Josep Sebastià Pons. [...]
1963
Serra d'Or. Barcelona, Any V, segona època, núm. 8-9 (1963, Agost-Setembre), p. 38-39 (Les lletres)
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
Història d'una ruptura nord-catalana greu: la revista 'Muntanyes Regalades'
/
Verdaguer, Pere (1929-2017)
Pere Verdaguer ressegueix la història de la publicació 'Montanyes Regalades', impulsada per Juli Delpont entre 1915 i 1923. Va destacar, ideològicament, per un catalanisme tradicionalista molt combatiu barrejat amb un sentiment germanòfob furibund, que es traduïa en la oposició frontal a qualsevol proposta de tipus lingüístic que vingués del principat, i en concret de l'IEC, organisme considerat germanòfil per l'actitud envers la I Guerra Mundial que adoptaren alguns intel·lectuals catalans; en aquest sentit, Verdaguer matisa que les relacions de Delpont i els col·laboradors de la revista amb Catalunya es limitaven a tots aquells que rebutgessin la normativa fabriana. [...]
2002
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, núm. 176 (2002, Setembre), p. 112-130 (Revista dels llibres)
|
|
|
10.
|
|
visitante ::
identificación
alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al 
canal RSS.