1.
|
|
La intimitat resguardada del poder
/
Mora, Antoni
Del resum de l'article: "No resulta senzill de condensar en un sol mot el fenomen de la transformació que ha estat un tret clau de la contemporaneïtat: la constant mutació del públic com a cosa pública, que no coincideix exactament amb la política, ni allò polític (n'és un pressupòsit i n'és l'expansió, el seu camp d'actuació i de realització); del públic en el sentit de la gent aglomerada en un moment donat, però també en diferents formes estables, inclosos els estats d'opinió; del publicista, qui actua amb el propòsit d'intervenir-hi. [...]
2017
Haidé. Estudis maragallians, Núm. 6 (2017), p. 11-33 (Dossier)
2 documentos
|
|
2.
|
|
3.
|
|
4.
|
|
De la crítica vertiginosa
/
Mora, Antoni
Antoni Mora, un dels autors d''Escriure després', elabora aquest text com a resposta a l'article de Jordi Marrugat "Cacera de bruixes en la cultura catalana", publicat a la revista 'Els Marges'. Mora defensa la seva opinió tot repassant el seguit d'esdeveniments que van tenir lloc a partir de la publicació de 'Viure mata', el llibre que va originar la polèmica.
2013-2014
L'Espill, Núm. 45 (Hivern 2013-2014), p. 94-105
2 documentos
|
|
5.
|
Un cert concepte de poble
/
Mora, Antoni
Sobre el concepte de poble per a Joan Maragall, al qual tot sovint es referia "tan aviar per elogiar-lo, tan aviat per renyar-lo severament". Antoni Mora, que parteix sobretot de l'anàlisi del text "De les reials jornades" de Maragall, proposa un seguit de tesis o motius que pretenen definir i explicar la idea de poble que té Joan Maragall i quina relació hi manté.
2011
Joan Maragall, paraula i pensament, Girona : Documenta Universitaria, 2011 (p. 165-186)
|
|
6.
|
|
7.
|
|
8.
|
|
9.
|
|
10.
|
|
L'any de la mort de Pere Quart
/
Mora, Antoni
Antoni Mora comença el seu estudi qüestionant-se sobre la vigància de la poesia de Pere Quart, i tot seguit pren el poema "Vacances pagades", que transcriu, com a paradigma del tipus de lectures crítiques que ha rebut la poesia de Pere Quart, sempre en funció de dos grans corrents: el del realisme històric i el de l'"humanisme (bàsicament cristià)". [...]
2007
Els Marges. Barcelona, Tercera època, núm. 81 (2007, Hivern), p. 57-87 ((Re)llegir)
2 documentos
|
|