Resultats globals: 39 registres trobats en 0.00 segons.
Traces. Catàleg, 39 registres trobats
Traces. Catàleg 39 registres trobats  1 - 10següentfinal  anar al registre:
1.
Arseni Pacheco Ransanz (1932-2011) / Gulsoy, Joseph (Universitat de Toronto)
Sobre la contribució d'Arseni Pacheco a l'estudi i l'edició de la literatura medieval catalana.
2013
Estudis Romànics, Núm. 35 (2013), p. 691-699  
2.
Més sobre l'origen del cat. 'Inxa', 'inxar', i cast. 'Hincha' / Gulsoy, Joseph (Universitat de Toronto)
Sobre l'etimologia del mot català 'inxa' i del castellà 'hincha'. L'autor de l'estudi repassa les aportacions del 'DCVB', de Joan Coromines, de Germà Colon i del propi Gulsoy, per oferir un nou plantejament de la qüestió, que desgrana al llarg de la resta de l'article. [...]
2004
Estudis Romànics, Vol. 26, 2004, p. 15-37 (Articles)

Conté referències bibliogràfiques en les pàgines 34-36  

3.
La formació del perfet perifràstic "vado + infinitiu" / Gulsoy, Joseph ; Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (9è : 1998 : Barcelona)
L'autor analitza el fenomen de la formació del perfet perifràstic "vado + infinitiu" (que s'havia format a l'època preliterària en català, occità, francès i castellà però que sols en català va tenir una evolució completa per a esdevenir l'expressió normal del passat) intentant demostrar que els primers casos casos de "va + inf. [...]
Actes del Novè Col·loqui d'Estudis Catalans de Nord-Amèrica. Barcelona, 1998, Barcelona : Abadia de Montserrat, 2001 (p. 9-54)
   
4.
Joan Coromines, lingüista / Gulsoy, Joseph (Universitat de Toronto) ; Jornada d'Homenatge a Joan Coromines (2005 : Universitat Autònoma de Barcelona)
Joseph Gulsoy repassa l'etapa de formació de Coromines i va dibuixant els personatges que representaran una influència decisiva en la seva vida.
Joan Coromines i la filologia romànica, Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2008 (p. 13-84)
   
5.
'Obra filològica (1931-1991) [de] Josep Giner i Marco' / Gulsoy, Joseph
Catalan Review. Barcelona, Vol. XIV, núms. 1-2 (2000), p. 235-240
   
6.
Joan Coromines, el mestre / Gulsoy, Joseph
Sobre l'obra de Joan Coromines. Joseph Gulsoy destaca el seu mètode de treball i en dóna exemples.
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, núm. 209 (2005, Setembre), p. 128-134
   
7.
L'aportació de Pompeu Fabra a la fonètica històrica catalana / Gulsoy, Joseph ; Simposi Pompeu Fabra (1998 : Barcelona)
Estudi sobre l'aportació de Fabra a la fonètica històrica catalana. L'estudi comenta la recensió de Fabra del contingut català de dues grans obres de romanística, la 'Grammatik' de Meyer-Lübke i el 'Grundriss', i dos articles de Fabra sobre fonètica i fonologia catalanes, "Étude de phonologie catalane (catalan oriental)" (1897) i "Les e tòniques du catalan" (1906), publicats a diversos números de la 'Revue Hispanique'.
Simposi Pompeu Fabra, Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2000 (p. 13-29)
   
8.
Quer 'roca, penyal' i la seva família en la toponímia catalana / Gulsoy, Joseph
L'autor completa i amplia l'article del DECat sobre la història i l'origen de 'quer' (roca, penyal). Classifica les entrades dels topònims derivats de 'quer' en les següents entrades: a) noms que suposen o s'expliquen directament pel cèltic 'Kario-' (Bolquera, Caraig i Pincaró); b) topònims que es basen en 'quer/quers' i 'quera' (Quer, Quers, Esquers, Dosquers, Rudesqués, Sobrequers); c) topònims que perpetuen els derivats de 'quer' i 'quera' (Querol, Querols, Crous, Querola, Queroles, Queret, Querot, Queràs, Querós, Querosa, Queroses, Querenca i Querines); d) topònims que s'han format de compostos de 'quer', amb noms de persona, amb substantius i amb adjectius (Querilbà, Quermançó, Querangle, Queribús o Querbús, Queraguiler, Queragut, Queralbs, Queralt, Queraltill, Querbenet, Quercorb, Querfés, el Quer Foradat, Querforc, Querramat, Quer Redon, Quer Roig, Corrubí). [...]
Llengua & Literatura. Barcelona, Núm. 7 (1996), p. 167-208  
9.
El Tractament de la -n < N' en català / Gulsoy, Joseph
Amb abundosos exemples, Gulsoy planteja la qüestió de la -n final en català. Analitza els diferents resultats evolutius d'aquesta nasal, l'explicació de la seua elisió, la conservació de la -n en la diòcesi de Girona, la seua trajectòria en rossellonès i el problema del timbre de la -n conservada. [...]
Caplletra. València, Núm. 20 (1996, Primavera), p. 33-81  
10.
L'Origen del nom de lloc "Malgrat" i d'"Es Malgrat" (Mall.) i el problema de "Malgrad"-"Benavente" / Gulsoy, Joseph
Joseph Gulsoy proposa i defensa que l'etimologia del topònim "Malgrat" deu tenir arrels romanes i que perpetuaria l'adjectiu llatí MAL(E)GRATUS "malagraït", dit d'un terreny improductiu, ingrat. La seva anàlisi segueix 6 puns fonamentals: 1) Repàs de la presència de "Malgrat" en la toponímia catalana; 2) Sinònims i parònims a França i a Itàlia Nord; 3) Els noms de la ciutat lleonesa: l'antic "Malgrad" i l'actual "Benavente"; 4) El problema de l'etimologia; 5) La tesi de Coromines, i 6) L'explicació alternativa.
Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny (I). Barcelona : Abadia de Montserrat, 1997, p. 427-449
   

Traces. Catàleg : 39 registres trobats   1 - 10següentfinal  anar al registre:
Vegeu també: autors amb noms similars
Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.
No heu trobat el que estaveu cercant? Proveu la vostra cerca a:
Gulsoy, Joseph dins Amazon
Gulsoy, Joseph dins Google Books
Gulsoy, Joseph dins Google Scholar
Gulsoy, Joseph dins Google Web
Gulsoy, Joseph dins INSPIRE
Gulsoy, Joseph dins NEBIS
Gulsoy, Joseph dins Scirus