1.
|
|
2.
|
|
3.
|
|
Salvador Espriu i la llengua catalana. Sobre 'Primera història d'Esther' i algun altre text
/
Bonet, Sebastià
"Em referiré a tres textos que, per raons diverses, es poden agafar com a fites força instructives de la decisiva intervenció d'Espriu en la llengua catalana. En primer lloc, a 'Primera història d'Esther', obra teatral escrita els anys 1947-48, que és el text que conec amb més detall i en relació amb el qual aportaré alguna dada estadística que considero molt significativa; en segon lloc, a la narració 'Sota la fredor parada d'aquests ulls', text de l'any 1959 que suposa el retorn d'Espriu a la narrativa, un gènere que havia deixat de cultivar des de la fi de la guerra civil; i finalment a la novel∙la 'El doctor Rip', text que té la particularitat que se'n coneixen dues versions molt diferents, una de l'any 1931, a l'inici mateix de la carrera literària de l'autor, i una altra dels anys 1972-78, que pot considerar-se com una mostra definitiva de l'últim estadi de la seva escriptura".
2010
Zeitschrift für Katalanistik, Núm. 23 (2010), p. 3-15 (Monogràfic: "La més clara paraula - Homenatge a Salvador Espriu amb motiu dels 25 anys de la seva mort")
2 documentos
|
|
4.
|
|
5.
|
|
6.
|
|
7.
|
|
8.
|
|
Argenter, Joan A. [ed.]: 'Simposi Pompeu Fabra: Jornades Científiques de l'IEC, Secció Filològica', Sèrie jornades científiques, 7. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2000
/
Bonet, Sebastià (Universitat de Barcelona)
Ressenya de cadascuna de les intervencions recollides en el llibre.
2005
Estudis Romànics, Vol. 27, 2005, p. 433-440 (Recensions)
|
|
9.
|
Les combinacions de pronoms febles en la 'Gramàtica catalana' de Joan Petit i Aguilar
/
Bonet, Sebastià (Universitat de Barcelona) ;
Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (12è : 2000 : París)
En aquest estudi, l'autor es proposa oferir els resultats d'un estudi del tractament de Joan Petit i Aguilar de la qüestió de les combinacions de pronoms febles en la seva 'Gramàtica catalana'. Segons l'autor, en aquest aspecte es posen de manifest dues de les virtuts més característiques de Petit: una minuciosa tendència a l'exhaustivitat descriptiva i la voluntat de posar aquesta al servei d'una ordenació gramatical ambiciosa, en que+'el fort impuls empíric de base no deixava de sotmetre's, en síntesi difícil, a l'arbitrarietat d'un arrelat logicisme. [...]
Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Volum III, Barcelona : Abadia de Montserrat, 2003 (vol. III, p. 317-329)
Inclou en apèndix l'anàlisi de la fórmula proposada per Joan Mascaró sobre les combinacions de dos a set pronoms febles, morfològicament determinades, en ordre fix i independents de la seva posició respecte al verb
|
|
10.
|
Els exàmens d'Espriu
/
Espriu, Salvador ;
Bonet, Sebastià (Ed.)
Del resum sobre l'article: "Edició i comentari dels quatre exàmens gràcies als quals Salvador Espriu es va llicenciar en Prehistòria i Història Antiga. L'editor inclou una presentació en la qual s'analitzen les característiques lingüístiques i estilístiques d'aquests escrits que serveixen per acostar-se a una faceta desconeguda de l'escriptor".
2010
Indesinenter, Núm. 5 ( 2010), p. 79-106 (Monogràfic: Salvador Espriu i l'acadèmia)
|
|