Resultats globals: 63 registres trobats en 0.00 segons.
Traces. Catàleg, 63 registres trobats
Traces. Catàleg 63 registres trobats  1 - 10següentfinal  anar al registre:
1.
Liberals i humanistes / Torra, Quim
Sobre les idees i els intel·lectuals que hi hagué darrere el projecte polític d'Acció Catalana.
2017
El Temps, Núm. 1732 (22 agost 2017) (Opinió)  
2.
Verdaguer i els joves noucentistes. Uns textos i algunes precisions / Garolera, Narcís
Es publiquen diverses col·laboracions de Jaume Bofill i Mates i Eugeni d'Ors a dos setmanaris fundats per Jacint Verdaguer, alhora que es comenta la relació entre l'escriptor de Vic i aquest grup de joves escriptors, pràcticament debutants, del qual també formava part Josep Carner.
1985
Homenatge a Antoni Comas, Barcelona : Universitat de Barcelona, 1985 (p. 151-165)

I. Textos de Bofill i Mates (p. 157-160): "Amor d'infant", "La cansó del treball" i "Catalunya i en Verdaguer"; II. Textos d'Eugeni d'Ors (p. 161-165): "L'ánima bohemia", "Evocació", "Marina" i "Pera la síntesi"
   

3.
L'obra cultural de la Mancomunitat / Dalmau i Ribalta, Antoni
Balanç de les aportacions de la Mancomunitat de Catalunya al camp cultural, posant l'accent en la petjada ideològica i l'obra realitzada per aquesta institució, que posa en contrast amb la situació política de l'estat espanyol en aquells moments. [...]
2014
Revista de Catalunya. Número extraordinari, Vol. 1 (2014), p. 123-132 (L'obra feta)
   
4.
Catalunya i la Gran Guerra (1914-1918): aliadòfils, germanòfils i neutrals, divises i lluites polítiques / Safont i Plumed, Joan
Sobre la posició d'escriptors i intel·lectuals a Catalunya envers la Gran Guerra, a partir de les seves opinions en revistes, diaris i manifestos. Destaquen, entre els germanòfils, Manuel de Montoliu, Antoni Griera i Jordi Rubió i Balaguer. [...]
2014
Revista de Catalunya. Número extraordinari, Vol. 1 (2014), p. 65-74 (Aproximació històrica)
   
5.
La política cultural de la Mancomunitat / Balcells, Albert
L'autor repassa tot el desplegament de política cultural de la Mancomunitat de Catalunya. L'autor organitza el seu estudi a partir dels següents epígrafs: 'Cultura i ensenyament', 'Normalització lingüística', 'Direcció de la política cultural i la societat civil', 'L'Institut d'Educació General. [...]
2013
Revista de Catalunya. Número extraordinari, Núm. (2013), p. 11-26 (Monogràfic: Polítiques culturals. Referents històrics)
   
6.
Apunts sobre la recepció de l'arquitectura modernista per part de la literatura noucentista / Aulet, Jaume (Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània. Universitat Autònoma de Barcelona) ; Jornada LITCAT d'Intergrups de Recerca (1a : 2012 : Barcelona)
Jaume Aulet analitza la visió de l'arquitectura més característica del Modernisme que ofereixen els escriptors catalans noucentistes, tot rebutjant fer-ne una interpretació monolítica o homogènia: és a dir, que "no tot queda reduït a una simple desautorització, més o menys irònica i càustica, que els escriptors noucentistes puguin fer de l'obra arquitectònica més característica del Modernisme". [...]
2013
La literatura catalana contemporània: intertextos, influències i relacions, Barcelona : Societat Catalana de Llengua i Literatura : Universitat Autònoma de Barcelona, 2013 (p. 13-36)

Inclou un apèndix amb l'"Auca d'una resposta del senyor Gaudí" de Josep Carner (p. 30-34)
   

7.
Eugeni d'Ors: del Nacionalisme a l'Imperialisme / Castellanos, Jordi (1946-2012)
Jordi Castellanos estudia la figura d'Eugeni d'Ors prèvia al 'Glossari', és a dir, quan l'escriptor crea sota l'esfera del Modernisme i el catalanisme imperant. Segons Castellanos, es pot parlar encertadament d'un Eugeni d'Ors "modernista, que assumeix, en la seva plenitud, tant en qualitat de creador com en la de teòric, el programa de modernització cultural endegat en els primers noranta". [...]
1998
Intel·lectuals, cultura i poder, Barcelona : Magrana, 1998 (p. 151-185)
   
8.
Gaudí, arquitecte de Déu / Castellanos, Jordi (1946-2012)
Sobre Antoni Gaudí, la seva figura i obra, i el context artístic i ideològic del Modernisme. Jordi Castellanos estudia i analitza amb profunditat la relació entre Antoni Gaudí i Torras i Bages, qüestió que, amb paraules de l'autor, "posa de manifest de manera fefaent que, lluny d'enfrontar-se a la societat industrial, l'arquitecte coopera ben convençut en la construcció d'un edifici al servei de la burgesia industrial". [...]
1998
Intel·lectuals, cultura i poder, Barcelona : Magrana, 1998 (p. 9-71)
   
9.
'Correspondència entre Lluís Nicolau d'Olwer i Jaume Bofill i Mates'. Edició a cura de Montserrat Vilà i Bayerri i Joan Molar i Navarra / Duran, Eulàlia (Universitat de Barcelona)
Sobre l'edició de setanta-una cartes procedents del fons Nicolau d'Olwer de Montserrat i del fons Jaume Bofill i Mates de la Biblioteca de Catalunya que revelen informació substancial d'Acció Catalana i de 'La Publicitat'. [...]
2002
Estudis Romànics, Vol. 24, 2002, p. 367-370 (Recensions)  
10.
La destrucció del somni republicà (I) / Albertí i Oriol, Jordi
L'autor analitza les causes de la implantació de la Segona República Espanyola. Per això, analitza el context militar, polític i social durant el règim dictatorial del general Miguel Primo de Rivera. [...]
2011
Revista de Catalunya, Núm. 272 (Abril 2011), p. 26-39 (Realitats)
   

Traces. Catàleg : 63 registres trobats   1 - 10següentfinal  anar al registre:
Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.
No heu trobat el que estaveu cercant? Proveu la vostra cerca a:
Bofill i Mates, Jaume dins Amazon
Bofill i Mates, Jaume dins Google Books
Bofill i Mates, Jaume dins Google Scholar
Bofill i Mates, Jaume dins Google Web
Bofill i Mates, Jaume dins INSPIRE
Bofill i Mates, Jaume dins NEBIS
Bofill i Mates, Jaume dins Scirus