|
1.
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
|
|
"Electra sóc jo"
/
Nopca, Jordi
Jordi Nopca transcriu una conversa mantinguda amb Josep Palau i Fabre on es ressegueix el seu trajecte literari i vital: els seus inicis com a escriptor, el seu primer contacte amb la literatura de Ramon Llull, la formació del grup dels Amics de la Poesia, les diverses activitats literàries durant la guerra civil, l'estada a París, on escriví sobretot poesia i teatre, i on entrà en contacte amb Pablo Picasso, i el seu retorn a Catalunya, entre altres coses.
2007
Benzina. Barcelona, núm. 16 (2007, Juny), p. 60-63 (Llibres)
|
|
|
4.
|
Record i presència de Rosselló-Pòrcel (1938-1988)
/
Mosquera, Roberto
Sobre la recepció de l'obra de Bartomeu Rosselló-Pòrcel immediatament després de la seva mort fins a 1988. L'autor esmenta el paper inicial i determinant de Palau i Fabre, que de seguida el va considerar el gran nom de la nova poesia. [...]
2002
Randa. Barcelona, núm. 49 (2002), p. 137-150 (Monogràfic: Homenatge a Miquel Batllori, II)
|
|
|
5.
|
Carles Sindreu i la modernitat esberlada
/
Arenas, Carme
Repàs de la biografia i de la trajectòria literària de Carles Sindreu. Carme Arenas analitza les seves obres: estil, llengua literària, temàtica i tractament de la matèria, així com també el relaciona amb el seu entorn, els escriptors pròxims a ell com Riba o Foix i fa una valoració de la presència de l'avantguarda en els diferents camps artístics que conreà.
2001
Serra d'Or. Barcelona, núm. 502 (2001, Octubre), p. 56-58 (Cultura i vida. Lletres)
|
|
|
6.
|
Joan Teixidor. Representant del "Grup universitari". Poesia i crítica (1931-1951)
/
Balaguer, Josep M.
La tesi s'obre amb una introducció en què es reflexiona sobre el concepte teòric de generació i, més concretament, sobre la Generació del 36 i el que la història de la literatura n'ha dit veient-los com a grup aglutinat per la Guerra civil espanyola i les seves conseqüències i liquidador del Noucentisme. [...]
Però també fou en aquesta època quan es produí l'ampliació de contactes i aquests joves universitaris entraren en contacte amb joves no universitaris més grans que ells i amb joves pintors. S'arriba així a l'anàlisi del panorama cultural en què participen aquests joves el 1933, any decisiu pel grup universitari i, especialment, per Teixidor ja que durant aquest any se situa en aquelles activitats i llocs en què es mantindrà fins l'esclat de la guerra civil. [...]
1993
Inclou un volum (el tercer) amb dos apèndixs: un amb obres de creació de Joan Teixidor i l'altre amb articles del mateix autor.
|
|
|
7.
|
Literatura catalana i guerra civil: front cultural i plataformes d'actuació
/
Campillo, Maria
El primer capítol de la tesi, centrat en l'any 1936, té en compte la intervenció institucional, que inclou accions com les mesures preses immediatament respecte el Patrimoni i l'Ensenyament, l'actuació de la Generalitat sobre diverses entitats de cultura i de comunicació, la incautació de la Fundació Bernat Metge, la Biblioteca de Catalunya i l'Ateneu Barcelonès, etc. [...]
1993
El segon volum consta de nou apèndixs amb textos escrits o llegits durant la guerra civil: discursos institucionals, documents de l'AIDC, emissions radiades de l'Agrupació d'Escriptors Catalans, documentació relativa al departament de cultura durant la gestió de Carles Pi i Sunyer, la transcripció literal del llibre d'actes de la Institució de les Lletres Catalanes, etc.
|
|
|
8.
|
Notes breus
/
Fàbregas, Xavier
Diverses informacions: edicions de la col·lecció "El Galliner" (d'una editorial mallorquina), d'imminent aparició; èxit de l'obra d'Ann Jellicoe 'Knack'; anunci dels 'IV Cursos de Tècniques Teatrals' organitzats pels grups '6 x 7', 'Els Amics de les Arts' i 'Skunk', a Terrassa (Agustí Bartra hi pronunciarà la conferència "Viatge a l'entorn de la meva poesia"); lectura de 'La nau' de Josep M. [...]
1970
Serra d'Or. Barcelona, Any XII, Núm. 126 (1970, Març), p. 64 (Teatre. Notes breus)
Autor deduït a partir de les inicials
|
|
|
9.
|
Osvald Cardona, una discreció elegant, una passió literària
/
Manent, Albert
Biografia d'Osvald Cardona: estudis, professionalització, relacions culturals, penyes literàries (sobretot, la Penya Oasi, anomenada també la penya d'en Tasis), l'experiència de la guerra, l'estada a l'Ateneu Barcelonès. [...]
1990
Semblances contra l'oblit / Albert Manent, Barcelona : Destino, 1990 (p. 51-59)
|
|
|
10.
|
|
visitante ::
identificación
alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al 
canal RSS.