No s'ha trobat cap coincidència exacta per Piferrer,, però canviant-lo per Piferrer ...
Resultats globals: 21 registres trobats en 0.06 segons.
Referències, 1 registres trobats
Traces. Catàleg, 20 registres trobats
Referències 1 registres trobats  
1. Morera, Emili (Pseudònim d'Antoni Piferrer)
Vegeu a més: Piferrer, Antoni

Traces. Catàleg 20 registres trobats  1 - 10següent  anar al registre:
1.
Del testimoni a la ficció / Cassany, Enric
L'autor ressegueix diverses cròniques i narracions que reflecteixen la Barcelona del segle XIX. Des d'un primer moment, hi hagué llibres que donaren testimoni d'una Barcelona actual, viva, i dels episodis que hi succeïen. [...]
2008
Narratives urbanes. La construcció literària de Barcelona / Margarida Casacuberta i Marina Gustà (eds.), Barcelona : Fundació Antoni Tàpies : Arxiu Històric de la Ciutat, 2008 (p. 17-36)
   
2.
La construcció del model lingüístic de Marià Aguiló / Tomàs, Margalida (Societat Verdaguer) ; Col·loqui sobre Verdaguer (7è : 2008 : Vic, Folgueroles i Barcelona)
L'autora analitza les aportacions de Marià Aguiló pel que fa la creació d'un model lingüístic. Considerat un predecessor de Pompeu Fabra, Marià Aguiló passa per diverses etapes pel que fa la consideració de la llengua catalana: primer la considera llengua estrictament.
poètica, més endavant llengua per a tasca erudita, llengua de divulgació i, finalment, llengua en procés de normalització, amb mínimes però reals possibilitats de guanys econòmics, apta per a llibres i publicacions i per a la qual calia, cada vegada més, trobar un model i unes.
normes. L'autora estudia tots aquests processos i aportacions concretes de l'autor.

2009
Anuari Verdaguer, Núm. 17 (2009), p. 457-478  
3.
L'escriptor català, de l'antic règim a la societat capitalista / Marfany, Joan-Lluís ; Congrés "La projecció social de l'escriptor en la literatura catalana contemporània" (1r : 2005 : Bellaterra)
Ponència que fa una panoràmica del concepte i la tasca d'escriptor en el pas de l'Antic Règim a la societat capitalista. Marfany caracteritza les darreries de l'Antic Règim com un moment en què la tasca d'escriptor no trobava una plataforma a Catalunya per a poder-se realitzar (és un moment de literatura purament diglòssica). [...]
Aquesta saturació i la impossibilitat d'accedir a un mercat nacional (català i espanyol) de nova creació són, segons Marfany, els desencadenants de la independència literària catalana que crearà la Renaixença.

2007
La projecció social de l'escriptor en la literatura catalana contemporània, Lleida : Punctum, 2007 (p. 35-66)
   
4.
Esculls i heroismes en el difícil procés de recuperar una tradició literària / Ribbans, Geoffrey ; Congrés "La projecció social de l'escriptor en la literatura catalana contemporània" (1r : 2005 : Bellaterra)
L'estudi tracta dels diferents factors i conceptes que permeten comprendre la recuperació de la llengua catalana. Ribbans utilitza els conceptes saussurians ('langue' i 'parole') per distingir les diferents etapes que va superant la llengua catalana cap a la seva normalització. [...]
2007
La projecció social de l'escriptor en la literatura catalana contemporània, Lleida : Punctum, 2007 (p. 17-31)
   
5.
Marià Aguiló, entre la poesia i l'erudició / Massot i Muntaner, Josep ; Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (11è : 1997 : Palma de Mallorca)
Josep Massot ressegueix la trajectòria de Marià Aguiló, especialment com a poeta, bibliògraf i folklorista. Es parla de la seva creació poètica, de les excursions a la recerca de cançons populars catalanes (resseguides a través de la seva correspondència), dels seus contactes amb escriptors i estudiosos catalans, de la seva participació als Jocs Florals, dels debats entre el català estàndard basat en la llengua antiga o en el "català que ara es parla", dels treballs per endegar una història de la literatura catalana, i del seu contacte amb el secretari de la reina Maria Cristina, Miguel Tenorio, amb motiu de la publicació del cançoner popular, entre d'altres coses.
2000
Actes de l'Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Volum III, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000 (p. 347-372)
   
6.
Una proposta historiogràfica en pedra: 'Las calles de Barcelona' de Víctor Balaguer / Quintana Trias, Lluís
Lluís Quintana estudia el paper de Víctor Balaguer en la fixació del nomenclàtor dels carrers barcelonins després de l'eixample de la ciutat. Investiga el pes específic que podien tenir les seves aportacions i les fonts històriques de què es serví per a confegir el seu llibre 'Las calles de Barcelona'. [...]
2006
L'escriptor i la seva imatge. Contribució a la història dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània, Barcelona : L'Avenç, 2006 (p. 34-61)

Inclou, en annex, l'acta del dictamen de l'Ajuntament de Barcelona del 19 de desembre de 1863, que havia de donar noms als carrers de l'Eixample, i una bibliografia de les obres citades.
   

7.
Víctor Balaguer i la cultura històrica dels saltataulells / Grau, Ramon
Ramon Grau fa una relectura de la crítica que va tenir l'obra historiogràfica de Víctor Balaguer des de diversos sectors i en diversos moments.
2001
L'Avenç. Barcelona, núm. 262 (2001, Octubre), p. 27-35 (Dossier. Monogràfic: Víctor Balaguer, romàntic i liberal)
   
8.
Notícies / R.
Diverses notícies: sumaris de 'Pont Blau' (núm. 115 i 116), 'Ponent' (núm. XXVI), 'Butlletí d'Informació Catalana' (de Colòmbia), 'Textos' (núm. 1) i d''Inquietud Artística' (núm. 26); aparició de 'Como nace el poema' de Marià Manent; publicació de l'estudi de Ramon Carnicer sobre Pau Piferrer (no se'n cita el títol); propera aparició d'una antologia de poesia catalana de Maragall a la generació de la guerra a càrrec de Rafael Santos Torroella a l'Editorial Sudamericana de Buenos Aires; traducció d'un fragment d'un text d'André Billy publicat a 'Le Figaro Littéraire' en què es proposa Josep Carner per al Nobel de literatura; i edició a Suïssa del primer volum de la sèrie 'Morts a l'Exili, vivents en la Història' (edicions del Patronat de Cultura Catalana Popular) dedicat a Pompeu Fabra, Antoni Rovia i Virgili i Francesc Vidal i Barraquer. [...]
1963
Serra d'Or. Barcelona, Any V, segona època, núm. 3 (1963, Març), p. 45-46 (Les lletres. Notícies)
   
9.
Marià Aguiló i la descoberta de la poesia popular / Massot i Muntaner, Josep ; Col·loqui sobre el Romanticisme (1995 : Vilanova i la Geltrú)
Sobre els papers de Marià Aguiló cedits a l'Obra del Cançoner Popular, i recentment donats a l'Abadia de Montserrat. A través de diversos fragments d'aquests papers, Massot explica el paper fonamental d'Aguiló en el descobriment de la poesia popular durant la Renaixença, l'influx del romanticisme (a través de Piferrer, Milà i altres) en Aguiló en aquest sentit, i les picabaralles que va mantenir amb gent com Bofarull.
1997
Randa. Barcelona, Núm. 40 (1997), p. 51-70 (Monogràfic: Literatura popular i literatura culta a Mallorca)
   
10.
La Poesia popular i la Renaixença / Massot i Muntaner, Josep ; Col·loqui Internacional sobre la Renaixença (1984 : Barcelona)
Estudi sobre el paper que s'atorga a la poesia popular durant la Renaixença. Massot repassa les polèmiques que suscità el tema, la valoració que en feren erudits i escriptors, els primers reculls de cançons populars i el seu conreu en els Jocs Florals.
1994
Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixença, Barcelona : Curial, 1994 (Vol. 2, p. 243-264)
   

Traces. Catàleg : 20 registres trobats   1 - 10següent  anar al registre:
Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.
No heu trobat el que estaveu cercant? Proveu la vostra cerca a:
Piferrer, Antoni dins Amazon
Piferrer, Antoni dins Google Books
Piferrer, Antoni dins Google Scholar
Piferrer, Antoni dins Google Web
Piferrer, Antoni dins INSPIRE
Piferrer, Antoni dins NEBIS
Piferrer, Antoni dins Scirus