|
11.
|
Joan Teixidor. Representant del "Grup universitari". Poesia i crítica (1931-1951)
/
Balaguer, Josep M.
La tesi s'obre amb una introducció en què es reflexiona sobre el concepte teòric de generació i, més concretament, sobre la Generació del 36 i el que la història de la literatura n'ha dit veient-los com a grup aglutinat per la Guerra civil espanyola i les seves conseqüències i liquidador del Noucentisme. [...]
Però també fou en aquesta època quan es produí l'ampliació de contactes i aquests joves universitaris entraren en contacte amb joves no universitaris més grans que ells i amb joves pintors. S'arriba així a l'anàlisi del panorama cultural en què participen aquests joves el 1933, any decisiu pel grup universitari i, especialment, per Teixidor ja que durant aquest any se situa en aquelles activitats i llocs en què es mantindrà fins l'esclat de la guerra civil. [...]
Inclou un volum (el tercer) amb dos apèndixs: un amb obres de creació de Joan Teixidor i l'altre amb articles del mateix autor.
|
|
|
12.
|
El Teatre català d'aquests últims anys a la llum de la nostra tradició
/
Salvat, Ricard ;
La cultura catalana recent (1960-1988) (1988-1989 : Terrassa)
La història del teatre català, marcada per continus alts i baixos, viu en els anys 70 i 80 els èxits, a Europa i al món, de companyies catalanes: Els Comediants, Els Joglars o La Fura dels Baus. Per explicar les raons d'aquest èxit, Ricard Salvat repassa els períodes en els quals el teatre ha exercit la funció de revitalitzador de la cultura i d'instrument d'afirmació nacional: autors de gran qualitat literària els anys 50 (Espriu, Oliver, Villalonga, Brossa, Pedrolo. [...]
1993
La cultura catalana recent (1960-1988), Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993 (p. 77-88)
|
|
|
13.
|
|
|
14.
|
|
|
15.
|
|
|
16.
|
|
|
17.
|
|
|
18.
|
|
|
19.
|
És possible reproduir el nas de Cleòpatra?
/
Melendres, Jaume
Jaume Melendres repassa breument els espectacles de teatre català que han recuperat la importància del teatre històric a Catalunya. Després, des d'un punt de vista teòric, analitza l'interès del drama històric per a la renovació ideològica i formal del teatre contemporani, i assenyala els tres registres sobre els quals aquest teatre opera i que provoquen l'interès constant del públic: el mecanisme d'identificació, la transformació dels herois en homes, la certesa que la realitat pot ser reproduïda teatralment.
1985
Estudis Escènics. Barcelona, Núm. 27 (1985, Desembre), p. 73-87
Inclou resum en castellà, francès i anglès
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.