|
1.
|
|
|
Màrius Torres: de la pedra a la vida
/
Abrams, Sam
Sobre la recepció de l'obra d'escriptors catalans que moren joves i sobre el procés de mitificació dels quatre poetes citats. Segons l'autor, aquesta mitificació comença a ser superada gràcies a l'aparició d'edicions, biografies i lectures crítiques i, en aquest sentit, revisa especialment la bibliografia de les edicions i estudis que recuperen i posen al dia la figura i obra de Màrius Torres.
2018
El País. Quadern, Núm. 1709 (11 gener 2018), p. 1-3 (Reportatge)
|
|
|
2.
|
Presència de Bartomeu Rosselló-Pòrcel
/
Rosselló Bover, Pere
L'autor repassa la presència, la recuperació, la difusió i el reconeixement que amb els anys ha anat tenint l'obra i la figura de Bartomeu Rosselló-Pòrcel en el panorama literari i cultural català.
2013
Serra d'Or, Núm. 642 (Juny 2013), p. 14-16 (Fets i opinions. Monogràfic: Rosselló-Pòrcel, evocació del foc)
|
|
|
3.
|
|
|
4.
|
|
|
¿Som una cultura sense disc dur?
/
Baulenas, Lluís-Anton
A propòsit d'un homenatge al centenari del naixement de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Baulenas reflexiona sobre el fet que no se celebri aquest centenari i es dol de "l'òblit ràpid" que pateixen les figures culturals catalanes.
2013
Ara. Ara Llegim, 9 març 2013, p. 41 (L'escuma de les lletres)
|
|
|
5.
|
Introduction
/
Mas i Vives, Joan
En la introducció a la poesia traduïda al francès de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Mas i Vives afirma que Rosselló-Pòrcel és un dels mites de la literatura catalana a Mallorca. La seva curta vida i obra, juntament amb la intensitat i passió que concentren, han provocat que molts escriptors catalans de postguerra en reivindiquessin la seva memòria. [...]
2002
Poésies = Poesies, Péronnas : Éditions de la Tour Gile, 2002 (p. 145-162)
|
|
|
6.
|
Dues literatures en contacte: estat de la qüestió
/
Gallén, Enric
L'autor esbossa la situació general dels estudis acadèmics a propòsit de les relacions, correspondències i les possibles influències entre la literatura espanyola i la literatura catalana. Per poder donar una panoràmica general, l'autor aporta certs exemples més o menys puntuals d'aquestes relacions: l'interès dels escriptors modernistes espanyols per la literatura catalana modernista (Miguel de Unamuno o Rubén Darío); els intents d'implantació del terme 'novecentismo' per part de Guillem Díaz-Plaja; relacions intel·lectuals com Ortega y Gasset i Ors; el període fructífer de la II República pel que fa aquestes relacions; etc.
2007
Literatura comparada catalana i espanyola al segle XX: gèneres, lectures i traduccions (1898-1951), Lleida : Punctum & Trilcat, 2007 (p. 5-11)
|
|
|
7.
|
Record i presència de Rosselló-Pòrcel (1938-1988)
/
Mosquera, Roberto
Sobre la recepció de l'obra de Bartomeu Rosselló-Pòrcel immediatament després de la seva mort fins a 1988. L'autor esmenta el paper inicial i determinant de Palau i Fabre, que de seguida el va considerar el gran nom de la nova poesia. [...]
2002
Randa. Barcelona, núm. 49 (2002), p. 137-150 (Monogràfic: Homenatge a Miquel Batllori, II)
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
Retorns de Joan Salvat-Papasseit
/
Triadú, Joan (1921-2010)
Joan Triadú comenta l'atenció que ha suscitat l'obra de Salvat-Papasseit tant en la seva generació durant els anys 40 com en les generacions immediatament posteriors. Cita algunes edicions de l'obra del poeta de l'any 1947 al 1951 i se centra en l'obra completa editada l'any 1962. [...]
1963
Serra d'Or. Barcelona, Any V, segona època, núm. 1 (1963, Gener), p. 40-42 (Les lletres. Revisió d'una època (1939-1958))
|
|
|
10.
|
Joan Teixidor. Representant del "Grup universitari". Poesia i crítica (1931-1951)
/
Balaguer, Josep M.
La tesi s'obre amb una introducció en què es reflexiona sobre el concepte teòric de generació i, més concretament, sobre la Generació del 36 i el que la història de la literatura n'ha dit veient-los com a grup aglutinat per la Guerra civil espanyola i les seves conseqüències i liquidador del Noucentisme. [...]
Però també fou en aquesta època quan es produí l'ampliació de contactes i aquests joves universitaris entraren en contacte amb joves no universitaris més grans que ells i amb joves pintors. S'arriba així a l'anàlisi del panorama cultural en què participen aquests joves el 1933, any decisiu pel grup universitari i, especialment, per Teixidor ja que durant aquest any se situa en aquelles activitats i llocs en què es mantindrà fins l'esclat de la guerra civil. [...]
Inclou un volum (el tercer) amb dos apèndixs: un amb obres de creació de Joan Teixidor i l'altre amb articles del mateix autor.
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.