Traces : base de datos de lengua y literatura catalanas Encontrados 9 registros  La búsqueda tardó 0.01 segundos. 
1.
Ferran Soldevila i la historiografia catalana del seu temps (1894-1971) / Pujol, Enric
Breu comentari sobre l'ideari que basteix el projecte historiogràfic de Ferran Soldevila.
2001
Manuscrits. Revista d'Història Moderna. bellaterra, núm. 19 (2001), p. 197-199 (Treballs d'investigació)  
2.
El discurs de presentació d'Antoni de Capmany a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1782) / Antón Pelayo, Javier
Edició crítica del discurs de presentació llegit per l'historiador, polític i filòleg Antoni de Capmany davant els membres de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1872. La confrontació amb el 'Comentario sobre el Doctor Festivo' (1773) i el discurs de la Real Academia de la Historia (1775) posa de manifest, segons l'autor de l'article, la capacitat de Capmany per adaptar el seu ideari a diferents contextos polítics. [...]
2001
Manuscrits. Revista d'Història Moderna. Bellaterra, núm. 19 (2001), p. 163-174 (Miscel·lània)  
3.
L'epistolari de Jaume Vicens Vives. Notes de lectura / Fontana i Làzaro, Josep
L'autor realitza una valoració de la figura de Jaume Vicens Vives a partir de les més de quatre-centes cartes de l'historiador gironí publicades al volum 'Epistolari Jaume Vicens Vives II'. Altrament, l'autor raporta vivències personals i informació sobre diversos materials manuscrits de Vicens que donen compte de la seva ingent tasca historiogràfica.
2001
Manuscrits. Revista d'Història Moderna. Bellaterra, núm. 19 (2001), p. 157-162 (Miscel·lània)

Inclou un annex amb la indexació del catàleg dels materials manuscrits de Juame Vicens  

4.
Patriotisme i historiografia humanística / Duran, Eulàlia
Hipòtesi interpretativa dels diferents mecanismes que articulen el sentiment patriòtic al llarg del segle XVI a partir principalment de textos historiogràfics. Es tracten altres temes com la definició dels termes pàtria i nació; l'evolució de mites i llegendes patriòtiques en la historiografia, així com el combat ideològic per l'equilibri polític hispànic i europeu a partir de la utilització del nom d''Espanya'.
2001
Manuscrits. Revista d'Història Moderna. Bellaterra, núm. 19 (2001), p. 43-58 (Dossier. Nacions abans del nacionalisme. Entre el debat conceptual i la investigació històrica)  
5.
Javier Antón Pelayo, 'La herencia cultural. Alfabetización y lectura en la ciudad de Girona (1747-1807)'
Ressenya sobre la tesi doctoral de Javier Antón Pelayo i comentari de les dues temàtiques principals que estudia: l'alfabetització i la lectura a la ciutat de Girona durant el període comprès entre 1747 i 1807.
1997
Manuscrits. Revista d'Història Moderna. Bellaterra, núm. 15 (1997), p. 402-406 (Treballs de nou crèdits i tesis doctorals)
   
6.
El castellano en la Cataluña de los siglos XVI y XVII / Peña, Manuel ; Catalunya i Espanya a l'època moderna. Homenatge a John H. Eliott
L'autor relfexiona sobre la relació entre el català i el castellà durant els segles XVI i XVII i arriba a la conclusió que no va existir un projecte castellanitzador dirigit des de la monarquia. Segons Manuel Peña, la presència de la "lengua regalis" al Principat es va deure a les motivacions econòmiques dels impressors, a la facilitat administrativa i al desig universalista d'alguns escriptors catalans. [...]
1997
Manuscrits. Revista d'Història Moderna. Bellaterra, núm. 15 (1997), p. 149-155 (Taula rodona: La cultura : la llengua i la història)  
7.
És vàlid avui el concepte de decadencia en la cultura catalana a l'època moderna? Es pot identificar amb castellanització? / Rossich, Albert ; Catalunya i Espanya a l'època moderna. Homenatge a John H. Eliott
Albert Rossich realitza un repàs de les limitacions de la utilització actual del terme "decadència" i conclou dient que no es pot idenitifcar amb "castellanització".
1997
Manuscrits. Revista d'Història Moderna. Bellaterra, núm. 15 (1997), p. 127-134 (Taula rodona: La cultura : la llengua i la història)  
8.
El intermediario cultural Gabriel Casanova y el mundo apático de los libros / Antón Pelayo, Javier
L'autor analitza l'ambient social d'un intermediari cultural gironí de la segona meitat del segle XVIII. Gabriel Casanova es presenta com el protagonista d'un procés que descriu la formació de biblioteques privades, transmissió de sabers i defensa de la llengua catalana mitjançant un discurs apologètic.
1996
Manuscrits. Revista d'Història Moderna. Bellaterra, núm. 14 (1996), p. 259-280 (Monogràfic: Llibre i èlits a l'Antic Règim)  
9.
Élites y cultura escrita en la Barcelona del quinientos / Peña, Manuel
La valoració de les actituds culturals de les èlits barcelonines del segle XV pel que fa al llibre i a l'escriptura permet a l'autor esbossar algunes de les estratègies que van utilitzar aquests grups professionals per tal d'ocupar un paper decisiu en la soicietat urbana barcelonina. [...]
1996
Manuscrits. Revista d'Història Moderna. Bellaterra, núm. 14 (1996), p. 213-229 (Monogràfic: Llibre i èlits a l'Antic Règim)  

¿Le interesa recibir alertas sobre nuevos resultados de esta búsqueda?
Defina una alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al canal RSS.
¿No ha encontrado lo que estaba buscando? Intente su búsqueda en:
moderna en Amazon
moderna en Google Books
moderna en Google Scholar
moderna en Google Web
moderna en INSPIRE
moderna en NEBIS
moderna en Scirus