|
1.
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
|
|
'La pagesia', d'Oller i Yxart: l'estratègia del grotesc
/
Llovera, Anna (Universitat de Lleida) ;
Col·loqui internacional Verdaguer "1714. Del conflicte a la història i el mite, la literatura i l'art" (9è : 2014 : Barcelona : Vic : Folgueroles)
Del resum: "Una de les experiències literàries recurrents en la segona meitat del segle XIX català és la de la sublimació de l'ànima col·lectiva en la figura del pagès. Aquesta mitificació s'acompanya d'un relat que configura un món possible de base idíl·lica, sovint objecte, tanmateix, de parodització. [...]
2016
Anuari Verdaguer, Núm. 24 (2016), p. 185-193 (Monogràfic: 1714. Del conflicte a la història i el mite, la literatura i l'art. II Jacint Verdaguer. III. Literatura, agitació)
|
|
|
4.
|
|
|
"Els crits de ràbia afoguen la parla dels canons": imatges de la Guerra de Successió a la poesia d'Àngel Guimerà
/
Camps i Arbós, Josep (Universitat Oberta de Catalunya) ;
Col·loqui internacional Verdaguer "1714. Del conflicte a la història i el mite, la literatura i l'art" (9è : 2014 : Barcelona : Vic : Folgueroles)
Del resum: "La Guerra de Successió, i especialment l'episodi del setge de Barcelona de 1714 i les seves dramàtiques conseqüències, va ser tractat per Àngel Guimerà, de manera recurrent, al llarg de la seva extensa producció literària. [...]
2016
Anuari Verdaguer, Núm. 24 (2016), p. 101-122 (Monogràfic: 1714. Del conflicte a la història i el mite, la literatura i l'art. II Jacint Verdaguer. III. Literatura, agitació)
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
|
|
Para recordar lo que somos
/
Riera, Carme
Un fragment: "Hoy a ningún escritor y menos todavía a los críticos catalanes les preocupa averiguar si la literatura escrita en lengua catalana es distinta de la castellana o cuáles son los rasgos diferenciales de ambas. [...]
2017
El País. Babelia, Núm. 1352 (21 octubre 2017), p. 3 (En portada)
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
|
|
Guimerà a Europa i Amèrica
/
Gallén, Enric (Universitat Pompeu Fabra)
Les traduccions en llengua espanyola d'algunes de les obres de Guimerà, i la difusió que en va fer expressament la companyia de María Guerrero a Espanya i als països de l'Amèrica del Sud, es van convertir en el punt de partida tant per a les traduccions i representacions en altres llengües com per a les adaptacions operístiques i cinematogràfiques que es van realitzar a Europa i Amèrica al llarg del segle passat. [...]
2012
Catalan Historical Review, Núm. 5 (2012), p. 211-224
|
|
|
10.
|
|
visitante ::
identificación
alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al 
canal RSS.