Traces : base de datos de lengua y literatura catalanas Encontrados 73 registros  anterior11 - 20siguientefinal  ir al registro: La búsqueda tardó 0.00 segundos. 
11.
Els lectors que no sabien llegir ficció / Aliaga, Xavier
De l'article: "Els límits entre realitat i ficció i la recepció entre els lectors de les obres que juguen amb aquests límits ha estat un tema recurrent dels estudis literaris. Darrerament, però, entre la crítica i els autors es detecta una dificultat creixent en els receptors de literatura per llegir en clau de ficció les obres. [...]
2018
El Temps, Núm. 1775 (19 juny 2018), p. 52-55 (Mirador)
2 documentos
12.
Les llegendes en la narració històrica: el cas de la 'Història de Mallorca' de Joan Binimelis / Moll Benejam, Antoni Lluís (Universitat de Barcelona) ; Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga (4t : 2002 : Girona)
De l'article: "S'ha postulat que la inclusió de narracions mítiques i fets llegendaris com a història vertadera van condemnar el text de Binimelis a l'ostracisme durant segles [. . . ]. El propòsit d'aquesta comunicació és descobrir algunes d'aquestes llegendes -que són la base de la condemna que la historiografia posterior fa del text de Binimelis- i inserir-les dins un context fora del qual creiem que perden el sentit: el de la història com a gènere retòric".
2003-2004
Estudi General, Núm. 23-24 (2003-2004), p. 249-259 (Història i llegenda al Renaixement. Comunicacions. Històries locals i Històries generals)  
13.
La funció de les llegendes en la historiografia / Duran, Eulàlia (Universitat de Barcelona) ; Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga (4t : 2002 : Girona)
De l'article: "Podem dir com a conclusió que les llegendes continuen essent utilitzades pels humanistes del segle XVI, amb una finalitat política o patriòtica com a ornament. Que en general no les inventaven sinó que les copiaven de redaccions més antigues i les ampliaven amb informació d'altres llegendes, a vegades foranes. [...]
2003-2004
Estudi General, Núm. 23-24 (2003-2004), p. 63-96 (Història i llegenda al Renaixement. Ponències)  
14.
Pròleg / Vilallonga, Mariàngela ; Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga (4t : 2002 : Girona)
Es presenta el volum, que conté ponències i comunicacions sobre la presència de la llegenda, la ficció i la història en la historiografia del Renaixement i l'Edat mitjana.
2003-2004
Estudi General, Núm. 23-24 (2003-2004), p. 69-80 (Història i llegenda al Renaixement)  
15.
Rellegir Trabal / Porras, Marina
2018
Serra d'Or, Núm. 699 (Març 2018), p. 22 (Fets i opinions. El ponent excessiu)
   
16.
La humanització del monstre: Albert Sánchez Piñol vs. H. P. Lovecraft / Martínez Pérez, Maria (Universitat d'Alacant)
De l'abstract de l'article: "Aquest article pretén bastir una comparativa entre la figura teratològica mostrada a l'obra 'A les muntanyes de la follia' de Howard Phillips Lovecraft i 'La pell freda' d'Albert Sánchez Piñol. [...]
2015
Ítaca, Núm. 6 (2015), p. 257-271 (Miscel·lània)
2 documentos
17.
Reflexions sobre els paisatges i les escenes de vida quotidiana al 'Curial e Güelfa' / Izquierdo Aranda, Teresa (Universitat de València)
"Llegir 'Curial e Güelfa' és obrir una finestra a la tardor medieval, on fantasia i meravella conviuen en dosis raonables de veracitat per i transmetre al lector sensació de versemblança. Tot pintant l'encant amb colors de quotidianitat propera, llevada d'una intencionalitat didàctica, envers la moralitat retrata un univers perfecte de cavalleria, però tenyit de realitat per rendir la ficció creïble. [...]
2007
Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, Núm. 10 (2007) (Articles)
2 documentos
18.
Ferran Torrent, un viatge a l'heterodòxia / Robles, Andrea (Pseudònim de Gregori Royo Bello i Maite Enrique Benimelli)
De l'abstract de l'article: "Ferran Torrent ha conjuminat les paraules novel·la negra, València i èxit. Hem accentuat la seua capacitat per a construir els personatges i diàlegs, la ironia i l'escepticisme de plantejament orquestral, o la capacitat de descriure la societat valenciana fàcilment identificable pels seus lectors. [...]
2014
Ítaca, Núm. 5 (2014), p. 103-130 (Monogràfic: "Novel·la negra")
2 documentos
19.
Tres cronistes / Puntí, Jordi
Sobre tres de les figures que, segons l'autor, representen millor la tradició que recull tota aquella obra que s'engloba dins la discutida definició de periodisme narratiu o prosa de no-ficció literària, això és, l'estil híbrid que busca l'equilibri entre la descripció de fets reals i un estil que els presenta a través de mecanismes propis de la ficció.
2018
L'Avenç, Núm. 442 (gener 2018), p. 74 (Mirador. A l'última)
   
20.
La ficció de la novel·la, la realitat de la premsa / Habjan, Jernej ; Domingo, Josep M. (Trad.) ; García Gutiérrez, Pilar (Trad.)
A propòsit del paper que han tingut la novel·la i la premsa al llarg del procés de constitució de les nocions modernes de ficció i realitat.
2017
L'Espill, Núm. 56 (Tardor 2017), p. 169-182 (Monogràfic: Nació i narració)
   

Traces : base de datos de lengua y literatura catalanas : Encontrados 73 registros   anterior11 - 20siguientefinal  ir al registro:
¿Le interesa recibir alertas sobre nuevos resultados de esta búsqueda?
Defina una alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al canal RSS.
¿No ha encontrado lo que estaba buscando? Intente su búsqueda en:
Ficcionalitat-versemblança en Amazon
Ficcionalitat-versemblança en Google Books
Ficcionalitat-versemblança en Google Scholar
Ficcionalitat-versemblança en Google Web
Ficcionalitat-versemblança en INSPIRE
Ficcionalitat-versemblança en NEBIS
Ficcionalitat-versemblança en Scirus