30.
|
|
31.
|
La Comèdia
/
Comadira, Narcís
A propòsit de les traduccions de la 'Divina Comèdia' de Dante Alighieri. La primera és d'Andreu Febrer, l'any 1429, i la segona, que es qualifica d'"esplèndida", és la de Josep M. de Sagarra, editada per primera vegada el 1955.
2000
El País. Quadern. Barcelona, núm. 910 (2000, 21 de desembre), p. 3 (Composicions de lloc)
|
|
32.
|
L'aspecte pragmàtic en la poesia tardomedieval catalana
/
Castells-Cambray, Jordi
Anàlisi de la poesia de Febrer, Pròixita, Gualbes, Sant Jordi i del cicle "Plena de Seny" d'A. March des del punt de vista pragmàtic per tal de veure la relació entre aquest tipus de poesia i la trobadoresca, que pot concretar-se en : a) la immobilitat de l''éthos' trobadoresc, tot i que comença a apuntar-se un canvi; b) la influència dels 'trovères' francesos com a conseqüència de la qual sorgeix una actitud patètica en la pragmàtica del poema; c) augment de l'emotivitat; i d) la interrelació entre les diverses crisis de l'Edat mitjana i aquesta lírica "que mitjançant la definició patètica recupera una diluïda nova ètica afermada en una estètica fortament fixada i retoritzada que no impedeix el seu lent ressorgiment cap a nous punts d'exploració".
1990
A Sol Post. Alcoi, núm. 1 (1990), p. 63-73
|
|
33.
|
|
34.
|
|
35.
|
La lírica catalana des del segon quart del segle XIV a Ausiàs March
/
Romeu i Figueras, Josep (1917-2004) ;
L'època medieval a Catalunya (1980-1981 : Terrassa)
Josep Romeu estudia distribuïda en quatre grans grups la principal producció lírica i els poetes més importants de l'extens i diversificat període que va des de principis del segle XIII fins a Ausiàs March: 1) un primer grup de poetes, la majoria anònims, de producció limitada, i que coneixem bàsicament gràcies al cançoneret del manuscrit 129 de Ripoll; 2) un segon grup format pels poetes que van participar als certàmens del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa; 3) un tercer grup integrat per un conjunt de poetes que es mogueren entorn del rei Pere III el Cerimoniós (bàsicament Jacme i Pere March); i 4) un grup de poetes dispars quant a la qualitat i quantitat de la seva obra, els més importants dels quals són Gilabert de Pròixita, Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi.
1989
L'època medieval a Catalunya, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989 (p. 153-171)
|
|
36.
|
|
37.
|
Ausiàs March i la tradició occitana
/
Di Girolamo, Costanzo
L'autor estudia en quina mesura Ausiàs March coneixia els trobadors clàssics i de quines fonts manuscrites se servia. També considera el context literari català quant a la pervivència de la tradició trobadoresca, l'opció lingüística del poeta i l'ús que feia dels gèneres lírics. [...]
1997
Avui Cultura. Barcelona (1997, 23 d'abril), p. 38-42 (Monogràfic: Ausiàs March (1397-1997). Sis-cents anys del naixement)
|
|
38.
|
|
39.
|
|