728.
|
|
729.
|
|
730.
|
|
731.
|
Baulenas reconstruye la Barcelona de 1909
/
Guillamon, Julià
Segons Julià Guillamon, 'La felicitat' forma part d'una tradició de novel·les catalanes d'èxit de la qual Baulenas ha esdevingut el màxim exponent. Així, se situa en un escenari èpic en el qual s'esbossa la reconstrucció històrica dels espais literaris i la seva influència sobre els personatges que s'hi mouen.
2001
La Vanguardia. Libros. Barcelona (2001, 16 de febrer), p. 6
|
|
732.
|
Al modelo de Oriente
/
Ridao, José M.
Ben Jelloun perfila uns espais literaris en els quals, segons J. M. Ridao, s'entrecreuen històries i personatges amb una finalitat moral o de crítica social, de manera similar a com ho fan els contes orientals.
2001
El País. Babelia. Barcelona, núm. 477 (2001, 13 de gener), p. 10
|
|
733.
|
|
734.
|
Jesús Moncada, 'Estremida memòria'
/
Ribes, Sandrine
Partint d'una anècdota verídica succeïda l'any 1877, quan un grup de bandolers actua de manera sanguinària, Moncada projecta un bell exercici de memòria històrica. Tal i com ja succeïa en llibres anteriors, Ribes constata que la novel·la és un treball de llenguatge i d'intensitat literària que retorna a l'espai primigeni de Mequinensa.
1997
Lletra de canvi. Barcelona, núm. 44 (1997?), p. 38-39
|
|
735.
|
Sebastià Juan Arbó, un oblit gens natural
/
Igual, Josep
Voluntat de recuperar Arbó en tant que això significa, segons Igual, endinsar-se en el paisatge que el va gestar, les terres de l'Ebre, que deixen una profunda empremta en els personatges i creen una autèntica atmosfera literària. [...]
1997
Lletra de canvi. Barcelona, núm. 44 (1997?), p. 10-11 (Dossier)
|
|
736.
|
|
737.
|
La ciutat interrompuda. De la contracultura a la Barcelona postolímpica
/
Guillamon, Julià
Es llegeix Barcelona com una "ciutat interrompuda" en tant que ha deixat de ser imaginada i ha començat a ser planificada per polítics, arquitectes, urbanistes i sociòlegs. Tanmateix, es considera que la ciutat dels novel·listes i la dels arquitectes rarament coincideix i, per tant, Guillamon considera el fet que "ara més que mai els escriptors tenen el repte de construir un nou mapa de Barcelona". [...]
2000
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, núm. 153 (2000, Juliol-Agost), p. 116-124 (Revista dels llibres)
|
|