1.
|
|
2.
|
El joc acrobàtic d'Austorc de Galhac i Joan de Castellnou
/
Olivella, Pilar (Universitat de Barcelona) ;
Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga (3r : 2000 : Girona)
L'estudi presenta a partir dels poetes Austorc de Galhac i Joan de Castellnou el funcionament del recurs retòric de la retrogradació, que, segons la preceptiva de les 'Leys d'Amors', consisteix a "repetir en un ordre divers, o invers, de l'original, les rimes ("acordansas"), els versos ("bordos"), les paraules ("dictios"), les síl·labes o les lletres dels mots que formen un poema". [...]
2002
Literatura i cultura a la Corona d'Aragó (segles XIII-XV), Barcelona : Curial : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002 (p. 385-407)
|
|
3.
|
|
El nom de les lletres
/
Rossich, Albert
Rossich repassa les transcripcions de l'alfabet català des de l'Edat mitjana fins a la normativització fabriana i mostra com en els textos es manté una mateixa tradició en alguns casos fins a principis del segle XX, tradició que Fabra no va seguir.
1999
Caplletra. València, núm. 27 (1999, Tardor), p. 65-86 (Monogràfic: Història de la llengua)
Inclou un apèndix dividit en dues parts. La primera reprodueix tres fragments de poemes del segle XVII que fan referència a dos termes que no recullen els diccionaris i que fan referència a les grafies "trencada rum" o "trenca de rum" i "gira de con". El sentit d'aquests mots s'aclareix gràcies a la reproducció d'un passatge dels papers d'Antoni Bastero. La segona part de l'apèndix és la reproducció del fragment del poema de Carles Ros "Para practica en el escrivir del idioma valenciano"
2 documents
|
|
4.
|
La lírica catalana des del segon quart del segle XIV a Ausiàs March
/
Romeu i Figueras, Josep (1917-2004) ;
L'època medieval a Catalunya (1980-1981 : Terrassa)
Josep Romeu estudia distribuïda en quatre grans grups la principal producció lírica i els poetes més importants de l'extens i diversificat període que va des de principis del segle XIII fins a Ausiàs March: 1) un primer grup de poetes, la majoria anònims, de producció limitada, i que coneixem bàsicament gràcies al cançoneret del manuscrit 129 de Ripoll; 2) un segon grup format pels poetes que van participar als certàmens del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa; 3) un tercer grup integrat per un conjunt de poetes que es mogueren entorn del rei Pere III el Cerimoniós (bàsicament Jacme i Pere March); i 4) un grup de poetes dispars quant a la qualitat i quantitat de la seva obra, els més importants dels quals són Gilabert de Pròixita, Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi.
1989
L'època medieval a Catalunya, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989 (p. 153-171)
|
|
5.
|
|
6.
|
|